Aprovats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en data 9 de maig de 2002
1. Introducció
L’estudi de la presència de la religió en els diversos programes audiovisuals i dels possibles conflictes que poden sorgir, hauria d’incloure algunes dimensions diferents. Al menys quatre àmbits semblen potencialment problemàtics i, per tant, susceptibles d’alguna forma de regulació:
1. Les informacions sobre temes religiosos en els programes informatius.
2. L’existència de programes de continguts religiosos en la programació.
3. La participació de portaveus de confessions religioses en programes de debat, taules rodones, etc.
4. Les referències a creences o símbols religiosos en programes d’entreteniment.
L’informe que s’acompanya es basa en l’activitat i la reflexió del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del juliol de l’any 2000 fins a l’actualitat. En aquests vint mesos, el Consell de l’Audiovisual s’ha pronunciat a partir de diverses reclamacions en torn al quart dels àmbits abans esmentats.
Un estudi en profunditat, sens dubte, hauria de cobrir les quatre dimensions. Però aquest estudi no es basaria en la doctrina ja formulada fins ara pel Consell de l’Audiovisual, sinó que inevitablement, es basaria en hipòtesis o en reflexions genèriques, més que en una línia doctrinal estable i fonamentada.
Per raons, doncs, de solidesa doctrinal, i d’ajustament a les motivacions de la petició formulada per la Presidència del Parlament, hem preferit acotar aquest informe en el sentit abans esmentat.
El dossier que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya adjunta comprèn les decisions núms. 22/01 i 23/01, els escrits dirigits a Televisió de Catalunya, de 26 de juliol i 7 de novembre de 2001, l’informe núm. 24/2001, del Servei d’Anàlisi de Continguts del Consell, sobre el tractament de les confessions religioses en els programes de Televisió de Catalunya Plats Bruts, La Columna, Dinamita i 7 de notícies.
També s’adjunta l’informe dels Serveis Jurídics del Consell sobre el tractament del fet religiós en la normativa internacional, europea i estatal, així com de la jurisprudència emanada de les diferents instàncies judicials -europea com estatal- .A banda, en el dossier s’inclou una relació de les disposicions normatives que tracten el fet religiós.
2. El respecte dels sentiments religiosos als mitjans de comunicació
Tant la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut de la Ràdio i la Televisió com tota la normativa posterior referent als mitjans de comunicació, ja siguin aquests de titularitat pública o privada, recullen en els seus principis generals ”el respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic”.
Aquestes declaracions de principis -normes programàtiques-, unides a la protecció que d’aquests sentiments es realitza en el Codi Penal han d’ésser tinguts en compte en els mitjans de comunicació audiovisual. I és que les confessions religioses gaudeixen del dret d’accés (inclusió de programes de contingut religiós en les graelles de programació i presència de religiosos en els programes d’opinió) als mitjans; a més, aquestes també poden demandar als mitjans, ja siguin públics o privats, que siguin respectuosos amb els sentiments dels seus fidels.
Les diferents confessions religioses no recullen en els seus respectius acords amb l’Estat mesures especials per a la protecció dels seus sentiments religiosos; essent només l’Acord signat entre l’Estat i la Santa Seu el que ho recull.
En aquest sentit, l’article XIV de l’Acord estableix que ”salvaguardant els principis de llibertat religiosa i d’expressió, l’Estat vetllarà per a que siguin respectats en els seus mitjans de comunicació social els sentiments dels catòlics i establirà els corresponents acords sobre aquestes matèries amb la Conferencia Episcopal espanyola”.
Així, entenem que l’establert en l’article XIV de l’Acord no ve sinó a reforçar una tutela que ja esta prevista en l’ordenament jurídic comú. Tutela de la qual també en seran subjectes passius les restes de confessions religioses i que obligarà als mitjans de titularitat pública i privada.
Tanmateix, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya centra el seu informe en els programes d’entreteniment i d’humor.
3. Criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, dintre del seu àmbit d’actuació, i en el marc de les competències atribuïdes per la Llei 2/2000, de 4 de maig; concretament, per la lletra i) de l’article 10, pot promoure l’adopció de normes d’autorregulació del sector audiovisual, en aquest cas, relatives a orientar com els diversos programes d’entreteniment han d’actuar en funció del respecte a les conviccions religioses de la ciutadania.
En aquest sentit, pot actuar com agent dinamitzador, proposant i impulsant l’adopció de normes d’autorregulació i de codis deontològics o de contingut ètic i guies de conducta per part dels mitjans de comunicació audiovisual; i, més enllà del seu àmbit d’actuació, instar a les autoritats competents per a que, en el marc de les seves funcions, impulsin iniciatives de característiques similars.
A banda, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya apunta un conjunt de criteris marc, derivats de la legislació internacional, europea i estatal, així com de la jurisprudència dels tribunals i dels pronunciaments realitzats per part del Consell a partir de les reclamacions sorgides en torn al tractament de les creences o símbols religiosos en els programes d’entreteniment.
Aquests criteris orientadors, tenen per objecte servir al Consell de l’Audiovisual de Catalunya com a pauta de control a posteriori del tractament del fet religiós per part dels mitjans de comunicació audiovisual.
Criteris en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment
- Respectar i fomentar la llibertat religiosa de les persones com a dret fonamental del qual deriven altres drets fonamentals.
- Respectar i fomentar la llibertat religiosa en la seva dimensió col.lectiva com a valor social positiu, fet que implica un respecte a totes les Confessions o Entitats religioses, així considerades i reconegudes per l’ordenament jurídic.
- Respectar els sentiments individuals i col·lectius, de forma que, no s’utilitzi indegudament, encara que es faci en clau d’humor, aquells símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa.
- Respectar el pluralisme religiós, en el marc dels valors universals, els drets fonamentals i la convivència en democràcia i les diferents actituds de la ciutadania en relació a l’ateisme i a l’agnosticisme.
- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’expressions que puguin suscitar discriminacions per motius religiosos.
- Aplicar el principi d’igualtat de tracte per a totes les confessions independentment de la incidència sociològica que tinguin.
- Acceptar que en l’exercici de la llibertat d’expressió, entesa aquesta com l’emissió de judicis personals i subjectius, d’opinions, de creences o de pensaments, els personatges públics o amb notorietat pública hagin de suportar per la seva condició de tals, el que les seves actuacions en el desenvolupament de l’exercici dels seus càrrecs i funcions es vegin sotmesos a l’escrutini de l’opinió pública i en conseqüència, s’emetin judicis de valor en relació a les seves actuacions.
- Acceptar que la crítica legítima en assumptes d’interès públic empara aquelles que puguin molestar, inquietar o disgustar en l’ànim d’un determinat conjunt de la ciutadania.
- Rebutjar, que en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre i que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen.
- Els operadors han d’ésser conscients a priori -donada la societat cada vegada més plural, heterogènia, multicultural i secularitzada- mitjançant l’establiment de codis deontològics, de l’actitud a adoptar pel que fa el tractament de les creences o dels símbols religiosos en els programes d’entreteniment i de la seva posterior repercussió i abast que aquest tindrà en el conjunt de la ciutadania.
