DECLARACIÓ D’E-CRISTIANS 28 de juliol 2020
Hem conegut les desafortunades declaracions del President Torra, anunciant que sancionarà la diòcesi de Barcelona, i contra la persona del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Omella, que han estat precedides per la desafortunada decisió del PROCICAT de prohibir el funeral pels morts de la Covid-19 a la Basílica de la Sagrada Família.
Són unes manifestacions extemporànies contra una Església que ha mostrat un exquisit seguiment de totes les mesures dels poders públics.
La decisió de prohibir els funerals constitueix un acte arbitrari perquè:
- Una decisió de rang administratiu no pot vulnerar el dret al culte i a la llibertat religiosa, reconeguts en la Constitució, més quan les mesures adoptades, com la de limitar l’aforament al 20%, complien sobradament amb totes les regulacions vigents. El govern català no pot actuar al marge dels drets constitucionals.
- El mateix diumenge es varen celebrar en totes les parròquies de la diòcesis de Barcelona el precepte dominical amb plena normalitat, i amb assistències molt més nombroses que les 10 persones, que és el límit fixat pel PROCICAT. Funeral no, i Misses dominicals i diàries, sí?.
- Els governs de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona varen empènyer l’apertura de la Sagrada Família, donat el seu atractiu turístic i el rendiment econòmic que se’n deriva, i després volien impedir el funeral. Turistes, sí, culte religiós, no?
- No té cap sentit limitar l’aforament de bars i restaurants al 50% de l’aforament, una magnitud relativa, i establir pel culte una mesura absoluta, màxim 10 persones, sense considerar l’amplitud del recinte, les distàncies i marges de seguretat
Aquesta actuació bel·ligerant contra el culte ha vingut precedida d’una altra desafortunada actuació a càrrec del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC) i la Consellera de Justícia Ester Capella (ERC). Ambdós varen presentar, amb excés escenogràfic, el llistat de les immatriculacions de l’Església a Catalunya. El greu és que ho varen fer en uns termes tals, que donaven a entendre que s’havia produït una mena d’abús o arbitrarietat eclesial, alhora que incitaven a que es presentessin reclamacions. És un fet insòlit a Europa per la forma i el fons.
Tot seguit, la televisió pública de Catalunya, TV3, va fer una presentació de la informació absolutament esbiaixada i en el mateix sentit.
La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) s’ha manifestat amb claredat i diligencia sobre la qüestió en un comunicat en el qual precisa la realitat dels fets. e-Cristians s’adhereix al manifestat per la CET. En definitiva, una immatriculació no és altra cosa que la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat i és necessari que cap particular o entitat la tingués registrada abans. En cada registre s’ha de presentar la documentació de prova de la titularitat eclesial.
De qui han de ser les catedrals, basíliques, temples, capelles i edificis i terrens parroquials sinó de l’Església, que els ha construït i cuidat al llarg del temps? La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, les Catedrals de Barcelona, Girona, Solsona, Tarragona, arxius històrics diocesans, com el de Tarragona, cases i horts rectorals, temples romànics, centenars i centenars de capelles urbanes i rurals, cases parroquials, cementiris parroquials, ermites, conjunts parroquials, més del miler d’esglésies, no fan altre cosa que mostrar la imbricació cultural, arquitectònica, social i religiosa de l’Església i Catalunya, forjada en 2000 anys de història, que de moment culmina amb l’obra més recent, la basílica de la Sagrada Família.
És injust que molts béns de l’Església, que són previs al mateix Estat, i que ella ha garantit al llarg dels segles, vulguin ser qüestionats. Tindria sentit si es limités a casos concrets, un determinat terreny, un immoble…, però la llista presentada per la Generalitat?, és un absurd i, a més, costós.
És sorprenent que ERC, i l’actual govern de la Generalitat, incitin a determinades reclamacions privades amb finalitat econòmica, quan els béns de l’Església formen part d’un dels béns comuns de més llarga història i dimensió de Catalunya.
Finalment, fem notar que és demagògia atacar l’Església, quan destina el seus béns a ajudar els necessitats (Càritas) i a mantenir la part principal del nostre patrimoni històric i arquitectònic, i alhora callen davant els fons voltors internacionals, que estan comprant a preu de saldo els béns rescatats amb els impostos de tots els ciutadans. Colen mosquits i s’empassen els camells.
Considerem fora de lloc totes aquestes actuacions de l’actual govern de la Generalitat. Donem suport a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la diòcesi de Barcelona, i manifestem la nostra solidaritat amb el Cardenal Omella.
Reclamem del PROCICAT i del l’actual govern de la Generalitat que, d’una vegada per totes, actuï amb eficàcia per protegir-nos de la COVID-19, en lloc de voler ocultar la seva incompetència obrint conflictes allà on no hi són.
