El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha formulat davant del Parlament Europeu la seva proposta de modificar la Carta Europea de Drets, a fi d’incloure l’avortament com a dret. Si es produeix aquesta modificació, tots els estats de la Unió Europea es veurien obligats a introduir a les seves legislacions l’avortament com a nou dret.
Davant aquesta formulació, afirmem que aquesta iniciativa del president Macron el que fa és augmentar la divisió al si de la Unió, quan precisament està més necessitada unitat, i estimular la guerra cultural, perquè el que procura promoure és la destrucció de la vida humana engendrada com a dret europeu.
L’AVORTAMENT SUPOSA LA MORT D’UN ÉSSER HUMÀ.
No podem acceptar una institucionalització d’Europa on un dels seus principis constitutius sigui la mort de l’ésser humà, pel fet que encara sigui dependent.
En diferents estats d’Europa hi ha una contradicció inadmissible per la pròpia lògica moral de la civilització europea: que la necessitat subjectiva o desig del cuidador sigui suficient per donar mort a l’ésser humà dependent que necessita la seva cura. Això, que seria considerat un homicidi per part del cuidador, si s’apliqués a un dependent total que es troba al final de la seva vida, és legal quan s’aplica al que ha de néixer, el nasciturus, que, precisament, és qui posseeix a diferència de l’altre- la més gran expectativa de vida. Per aconseguir aquest fi inhumà es comet una altra contradicció absolutament irracional: es prescindeix de l’existència, de la naturalesa, de qui ha de néixer, de manera que no és res, única manera d’evitar que sigui portador de determinats drets.
La Unió Europea necessita corregir aquesta greu anomalia humana, que senti el perillós precedent de definir vides inútils, l’ésser humà engendrat, en aquest cas. És per això que cal obrir un ampli debat sobre quins són els seus drets. És una abominació que tingui més protecció jurídica les mascotes animals o els arbres, que ningú pot liquidar només mitjançant l’apel·lació unilateral a la necessitat o al desig, que la vida del nasciturus.
LA PROPOSTA DE MACRON PROFUNDITZA LA CRISI DEMOGRÀFICA D’EUROPA
Macron proposa aprofundir en aquell desastre moral, trencar la unitat europea, encoratjar la guerra cultural i accentuar l’envelliment d’Europa, que ja és un problema greu, proclamant que, impedint el dret a néixer, es consagra un nou dret europeu: l’avortament.
D’aquesta manera, trenca amb el principi de subsidiarietat inherent als valors fundacionals de la Unió, i afegeix una contradicció més a les greus ja existents: la Unió és incapaç de tenir una política migratòria comuna, perquè correspon als estats, una defensa, una política energètica i una política internacional comuna, que són qüestions vitals per a la Unió, però sí que ha de tenir, segons Macron, com a obligació comuna, la consagració com a dret de l’homicidi de l’ésser humà no nascut.
Davant d’aquest precedent molt greu no n’hi ha prou amb el rebuig, sinó que cal cridar a construir la resposta a favor del dret a la vida, de tota vida i la seva dignitat, recuperant així les arrels morals d’Europa. La societat civil i les seves organitzacions, les confessions religioses, els estats que encara defensen el dret a la vida humana ens mobilitzarem per una Europa de tots, també per als qui han de néixer, perquè en depèn el futur.
