Un relat per ocultar l’extensió de la pederàstia
La insistència a situar el focus de la pederàstia en l’Església catòlica, i només en ella, contradiu la lògica. Assistim a més a un guió que es repeteix des de fa tres dècades i que serveix, entre altres coses, per desviar l’atenció pública del context cultural en el qual la pederàstia va tenir un creixement exponencial. De fet, tots els estudis indiquen que la immensa majoria dels minoritaris casos de pedofília i pederàstia a càrrec de membres de l’Església s’han donat precisament abans de la dècada dels vuitanta, en l‘ambient post Maig del 68. Cal recordar que a l’empara de l’“alliberació sexual” es presentava el sexe “adult-nen” com una realitat que algun dia es normalitzaria, com ha succeït amb altres pràctiques sexuals. És això el que ara es vol ocultaren posar el focus d’atenció exclusivament en l’Església.
El que diuen els estudis
Ja el 1994 el Ministerio de Asuntos Sociales va encarregar un informe que assenyalà que els abusos a menors comesos per mestres i professors afectaven el 23% de les nenes i el 10% dels nens. Altres estudis confirmen xifres d’aquest ordre. I malgrat això, els governs i els mitjans de comunicació han ignorat aquesta esgarrifosa dada.
L’estudi més recent de la Fundació ANAR, realitzat entre el 2009 i el 2019, mostra que els presumptes delictes comesos per membres de l’Església només signifiquen el 0,2% del total: un fenomen molt dolorós però alhora molt marginal. La mateixa font constata que per cada delicte d’abús comès per un prevere, 5 han estat comesos per monitors, 18 per mestres i professors, 26 en relacions iniciades per internet, 50 per la parella o exparella i 72 per un amic o company.
El govern vol convertir l’Església catòlica en boc expiatori
Davant d’aquest panorama, la insistència del govern a fixar-se només en els casos que tenen relació amb l’Església i ignorar-ne la resta, el 99,8% dels casos, és un escàndol greu. Investigar només aquest tipus de casos demostra que no s’està indagant sobre un delicte, sinó que s’està assenyalant com a sospitosos aquells que manifesten una determinada fe religiosa, que són presentats com el boc expiatori que permet continuar sense abordar un abús tan estès a la societat.
Quina seria la reacció si es plantegés al Congrés la constitució d’una Comissió per estudiar els delictes de robatori amb violència, però només els comesos per gitanos o immigrants? Amb raó s’acusaria la iniciativa de racisme i xenofòbia. Investigar només els catòlics significa criminalitzar tot un grup de població a causa de la seva confessió religiosa.
Tot això no és res més que el corol·lari d’una campanya iniciada pel diari El País, que té com a objecte “marcar” els membres de l’Església catòlica, associant-los a la pederàstia, deixant fora de focus la dimensió social d’aquest delicte i, de fet, encobrint la importància d’altres subjectes.
No és la investigació sobre la pederàstia allò que es qüestiona, sinó el fet que es focalitzi en un grup particular. Reclamem que s’estudiïn tots els casos comesos, i no només el d’una minoria arbitrària ínfima pel fet de pertànyer a l’Església catòlica. A més, no és acceptable no diferenciar, com s’està fent, allò que són mostres d’afecte, més o menys adequades, amb pràctiques d’abús o violacions. Cal una jerarquització exacta del delicte per saber del que s’està parlant.
Enfocament equivocat de les institucions eclesials
Constatats tots aquests fets, massa institucions i autoritats eclesials han actuat seguint el paper que el guió d’aquest relat contra l’Església els ha assignat. Crear comissions eclesials per tractar el tema sense, alhora, reclamar enèrgicament i persistentment de les autoritats comissions per indagar el delicte de pederàstia en la seva totalitat, és un error de dimensió històrica.
En lloc de reclamar de la societat i les institucions públiques un abordatge complet i a fons de la pederàstia, el que fan és insistir en el fals protagonisme de l’Església en aquesta matèria.
VOLS PARTICIPAR EN LA RESPOSTA?
UNITAT D’ACCIÓ. ORGANITZEM-NOS
ASSEMBLEES CRISTIANES
https://e-cristians.cat/assemblees-cristianes/
secretaria@e-cristians.net