Àngels Costa Garet
Amb el dol encara en procés per la trista notícia de la renúncia del nostre Bisbe Xavier, vull agrair i donar a conèixer el Bisbe que nosaltres hem conegut.
Recordem la seva ordenació episcopal tan multitudinària, amb aquella fe encomanadissa que desvetllava els cors dubtosos.
Quanta caritat i paciència per escoltar i atendre a tota persona posant-se a la seva alçada cada cop que visitava les parròquies! Com si es volgués recordar de tots…
Esperançat sempre no va estalviar dedicació als nostres joves organitzant amb els mossens formació catequètica i moltes activitats evangelitzadores i divertides.
Com un més a la colla 15 dies abans de fer-se pública la seva renúncia va emprendre “La ruta” d’una setmana amb 30 joves que no va deixar ni un moment… escoltant, animant i guiant a qui fàcilment es pogués extraviar del camí del Jesús que ell tant estima. Amb doctrina clara i la llum de Jesús, esvaïa les boires perquè no caiguessin en els perills i paranys que tots trobem en el camí de la vida. Mil gràcies! Fidel al seu ministeri fins a l’últim moment, quan el més fàcil hauria estat escapolir-se, va anar intercalant en el llarg trajecte de cada dia, oracions, meditacions, i missa i adoració en arribar al lloc.
Per a la meva família va ser un honor poder compartir amb ell una vegada més sobretaula, mentre a pocs metres el seu “ramat” de joves es refeia del cansament de tants quilòmetres, gaudint d’aquella tarda i nit d’estiu que recorden “molt guai”. Com l’estimen i el troben a faltar!…com voldrien que aquest tema fos un mal són!
No cal dir com ens dol veure’l en un estrany camí que no entrava al full de ruta. Quina dura prova! Preguem molt perquè retorni al camí què ens assegura la Vida.
Tot i que sabem que és a Crist a qui seguim ens dol moltíssim veure com el destrossen sense respectar ni la seva persona, ni la seva dignitat de Pastor, ni els sentiments de la família, ni els nostres. Víctima d’enemics de dins i fora de l’església, alguns amb gran poder i odi, s’acarnissen amb mofes i rialles, sense compassió de qui pot haver errat el camí ple de feres. No s’hi val!! No ho saben que l’església està feta de persones humanes i que on hi ha persones humanes hi ha misèries humanes? Que només Déu és Sant i perfecte i que la vida que ens ha d’interessar i meditar és la de Jesús?
Ara ens toca practicar les paraules de Jesús i les meditacions del nostre Bisbe Xavier. “Torneu de la part de Déu”. Feu servir el tamboret de tres potes (oració, confessió i eucaristia) perquè un dia puguem cantar de cor junts aquella cançó que cantaven els nois en tornar de les catecolònies: “Paraíso, jo prefiero el paraíso…”.
El Senyor el retornarà a casa, en curarà les ferides i li posarà l’anell i el vestit de festa.
