Mn. Bruno Bérchez
“Promotor de teràpies homòfobes, independentista radical, bisbe exorcista”… Què trist que aquests siguin els únics “mèrits” que destaquen sobre tu la majoria de diaris i portals d’Internet. I alguns d’ells catòlics. Els qui destaquen això no han plorat cap llàgrima per tu.
Els qui plorem la teva marxa som aquells que des d’aquell llunyà Congrés de Nova Evangelització a Manresa l’any 2012 no hem deixat d’admirar el teu zel per evangelitzar, la teva valentia a l’hora d’apostar per noves metodologies o la teva capacitat per renovar les estructures diocesanes a favor de la missió.
Després de més de 10 anys com a bisbe de Solsona el balanç és impressionant: decenes de parròquies vives i renovades, centenars de laics i joves enamorats de la missió, i milers de persones que han conegut l’amor de Déu gràcies a la teva acció pastoral.
Sí, sabem que no has estat perfecte, però el teu impacte ha traspassat les fronteres de la teva petita i bonica diòcesi, i has estat font d’inspiració per molts preveres i laics de tota Espanya, que s’han llençat a la missió seguint el dit que Solsona senyalava.
No només això. A quants no han ajudat la profunditat de les teves homilies, els teus bons consells caminant durant un Goum o les paraules de consol i ànim en un confessionari? D’aquest Xavier ningú no en parla a les xarxes socials ni a les tertúlies radiofòniques. Però és el que molts de nosaltres volem recordar en el nostre cor.
Què ha passat Xavier? On ha quedat aquest gran pastor? On l’has amagat? Per què l’has matat?
No som ningú per jutjar-te. Més d’un s’alegra que hagis plegat. Però nosaltres no. Que sàpigues que som molts a Catalunya i a Espanya que trobarem a faltar al bisbe Novell. I quan el telenotícies migdia s’hagi oblidat del teu nom, nosaltres seguirem pregant per tu.
Gràcies Senyor pel bisbe Xavier Novell. Que allà on estigui, el guardis de tot mal, i no deixi de sentir ben aprop la claror de la teva mirada.
