Cap a l’Assemblea Extraordinària d’e-Cristians. Intervenció de Josep Miró i Ardèvol a l’Assemblea de socis

• L’últim punt de l’Ordre del Dia és presentar-vos breument les raons per dur a terme una Assemblea Extraordinària passat l’estiu, confiant que pugui ser ja presencial.
• Amb quin propòsit.
• Una reflexió profunda i alhora pràctica de la missió d’e-Cristians en un temps trasbalsat i de transició a una nova època que ignorem com serà, però és el nostre deure deixar-nos guiar per l’Esperit per construir un horitzó de sentit i una dinàmica que ens hi porti. Què se’ns demana en aquest moment de crisis i incerteses en la nostra missió de portar la concepció cristiana a l’espai públic-polític?
• Aquesta reflexió comporta meditar sobre què hem fet bé i quins són els nostres punts forts, i el que hem fet malament i les nostres febleses.
• Reflexionar sobre el nostre entorn eclesial, en cercles cèntrics del més proper a més llunyà, també moral, social, cultural econòmic i polític.
• Algunes persones de la Comissió Executiva ja han començat a treballar en aquesta reflexió.
• I d’aquesta reflexió establir la nova proposta, el nou projecte d’e-Cristians.
• Una reflexió a la qual tots esteu cridats a participar i contribuir, i a la que també cridarem a intervenir, a persones i grups aliens a e-Cristians, fidels al nostre testimoni d’unitat catòlica, i d’acollida de tots. Això en una societat cada vegada més fragmentada i polaritzada és més important que mai.
• Un nou projecte en el qual jo estaré present en el seu inici, però evidentment no ja en la seva continuïtat perquè el relleu a la presidència s’haurà de produir.
• La idea és desenvolupar-la en els mesos següents sense distreure’ns de l’acció quotidiana, dels reptes i exigències concretes que afrontem.

L’escenari.

1. A l’escenari del 2020 moltes coses han canviat. Tot el que domina l’escenari present ja eren tendències visibles fa 20 anys. La qüestió era sobre quin serià el seu desenvolupament. Amb l’experiència valuosíssima de 20 anys ininterromputs d’acció i reflexió, hem de determinar ara per on va la societat i per on hem d’anar nosaltres com a organització que té com a fi portar la concepció cristiana a la vida pública-política.
2. L’última experiència gran, just iniciada, és la iniciativa de l’Assemblea d’Entitats per la vida, la llibertat i la dignitat, i ens diu com d’importants podem ser com a catalitzadors, com a ferments.
3. Les activitats dutes a terme en aquests últims 15 mesos i que he exposat, malgrat la nostra migradesa de mitjans, ens diu què podríem fer si guanyéssim en potencial.
4. Aquests aspectes pràctics també han de formar part de la nostra reflexió.
5. Hem d’estar oberts al canvi i a l’adaptació orientats per l’Esperit, i per això la pregària i la conversió ens ha d’acompanyar més i millor, en la fidelitat a l’evangeli i a la doctrina de l’Església, convençuts que ella és la nostra referència i no el món, que Jesucrist és el nostre camí, i que ell ens adverteix, una vegada i una altra, sobre el món quan aquest prescindeix o actua contra Déu.
6. Una mirada a l’escenari actual.
7. En relació a les nostres institucions polítiques, avui hem de dir que no hi ha interlocutor polític almenys a Catalunya. Com transformar aquesta situació?
8. Que els partits i institucions viuen una situació de descrèdit i allunyament de la gent difícil d’imaginar una dècada enrere. La demagògia i la partitocràcia degraden i dessagnen la política. a) Hem de recordar també, i l’Església faria bé en tenir-ho present, la llei de la contesa política que diu que els moviments socials que no tenen presència en les institucions polítiques acaben per desaparèixer. b) El catolicisme avui a casa nostra és una realitat contracultural. Cal assumir-ho. La nostra feina ha de ser transformar la contracultura en alternativa, a tot el que és dolent, decadent, corrupte, maliciós, que omple la vida política i social. Com l’aigua del riu de la vida, el cristianisme ha de ser el regenerador de la misèria moral de la política i de la vida pública. c) I alhora cal contribuir a donar resposta al fet que entre part dels mateixos catòlics, la seva fe es va reduint a un suplement espiritual,  mentre el conjunt de la seva vida està orientada als valors del món. El catolicisme es va convertint cada vegada més en una ONG, sense capacitat transformadora. I no és això. La resposta és ser sal i ferment i llum. d) Gràcies a Déu hi ha importants excepcions: Hi ha brases que brillen en joves, parròquies, grups, noves iniciatives. Són brases magnífiques, però encara no s’ha propagat l’incendi. Acostem-nos a elles, reforcem-les i que elles ens vivifiquin. e) La realitat esquemàtica la podem veure en aquestes xifres de l’últim baròmetre sobre la religiositat:
   1. Practicants 20,5% (segurament menys; 13-15%?) creuen fermament en Déu, 26% els que creuen i a vegades dubten, 35,5% es consideren religiosos i el 42-44% es defineixen com a catòlics.
   2. Des del punt de vista cru i pelat del màrqueting, unes xifres de públic objectiu d’aquesta magnitud, no assenyalarien ni molt menys un mercat marginal.
   3. Aleshores, quin és el problema, què passa, què ens passa. Per què el catolicisme i l’Església és tan poc rellevant en el debat públic, en el projecte cultural, i moral de la societat, per què la concepció del catolicisme social té tan poc relleu a les lleis que es fan?

Tres preguntes són pertinents de cara a la reflexió. L’Assemblea Extraordinària:

1. Com hem arribat fins a l’actual situació?
2. Es podria haver evitat?
3. I la tercera i decisiva: què cal fer ara?

Cal que  esbossem  un nou camí.

Acció en tres plans orgànicament diferents, però íntimament connectats: la missió evangelitzadora, l’alternativa cultural, i l’acció política social cristiana. Missió, alternativa i acció.

De tot això tractarem en la preparació de l’Assemblea  per arribar a definir camins, és a dir, objectius i estratègies.

Us prego que hi participeu, cosa que sé que fareu.

I més enllà, que interesseu a moltes altres persones i grups en aquesta reflexió perquè com he dit volem que més gent participi en la reflexió i el debat previ.

I al mateix temps actuem  més i millor, en el dia a dia i esforcem-nos per créixer. La nostra força són els socis. Fer associats és la necessitat quotidiana.

Hem acabat una etapa, una nova fase plena de la força de l’Esperit comença. Participem-hi sense defallir perquè ni triomf ni derrota ens imposen la seva llei. Obrim amb l’Assemblea Extraordinària una nova època.