Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
Els dies 6, 7 i 8 de desembre del 2002 va tenir lloc la constitució de la Convenció de Cristians per Europa (CCE), que tenia com a finalitat fer-se present en l’àmbit europeu i en el de cada estat, com a testimoni actiu dels ciutadans cristians de la Unió que reclamaven que el nou tractat, qualificat sense massa raó de “Constitució europea”, reconegués una obvietat: els fonaments cristians d’Europa i la importància de la concepció cristiana en la cultura europea.
Els objectius de la Convenció de Cristians per Europa que es va iniciar a Barcelona van ser:
- Promoure un procés de mobilització dels laics i elaboració de continguts dirigit a incidir sobre les conclusions de la Convenció Europea i els acords de la Conferència Intergovernamental del 2004.
- Constituir un marc organitzador permanent de trobada, reconeixement, treball, oració i acció conjunta de catòlics implicats en la política, la cultura, la comunicació i els moviments socials, en relació amb les institucions i la societat de la Unió Europea.
Al llarg d’aquells tres dies, la Universitat Abat Oliba-CEU va ser el centre de la Convenció de Cristians per Europa, concebuda per e-Cristians, amb un actiu suport de l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Cardenal Ricard Maria Carles, i amb una activa i inicial participació de l’Associació Catòlica de Propagandistes. El projecte, presentat a la Secretaria d’estat gràcies a la gestió del Cardenal de Barcelona, va ser acceptat com una iniciativa molt positiva en el marc de l’autonomia dels laics.
Paga la pena recordar que a l’acte d’inauguració de la Convenció de Cristians per Europa van intervenir Alfonso Coronel de Palma, president de la Fundación Universitaria San Pablo-CEU i president de l’Associació Catòlica de Propagandistes, Monsenyor Faustino Sainz de Muñoz, nunci Apostòlic davant les Comunitats Europees, Monsenyor Ricard Maria Card. Carles, arquebisbe de Barcelona, i va tancar l’acte el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
Els ponents que emmarcaven la feina dels grups de treball donen una idea de l’abast de l’esdeveniment: Marcelino Oreja Aguirre, president de l’Instituto de Estudios Europeos de la Fundación Universitaria San Pablo-CEU i ex secretari general del Consell d’Europa, Cesare Mirabelli, president emèrit de la Cort Constitucional de la República Italiana, Guzmán Carriquiry, subsecretari del Consell Pontifici per als Laics, Manuel Silva, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, P. Thomas Williams, L. C., decà de la Facultat de Teologia Ateneu Pontifici Regina Apostolorum, Monsenyor Lluís Clavell i Ortiz-Repiso, rector emèrit de la Universitat de la Santa Croce, Iñigo de Oriol Ybarra, president d’Iberdrola, Roberto Formigoni, president de la Regió de Llombardia, i l’arquebisbe de Tarragona i primat, Lluís Martínez i Sistach.
Al llarg d’un dia i mig i en grups de treball, es va preparar el que havia de ser el Manifiest de Barcelona, que es va debatre en plenari, en el qual estaven presents 150 convidats, al llarg de més de dues hores fins a la seva aprovació final. Els participants pertanyien a moviments i organitzacions de l’Església, i representants d’altres confessions cristianes, acadèmics professionals i especialistes, membres de la Convenció Europea, eurodiputats, alts funcionaris de la Unió, del Consell d’Europa, del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social. Responsables i dirigents polítics dels estats membres. Professionals de la comunicació i de la cultura.
Paga la pena destacar algunes de les organitzacions per la seva diversitat d’orientació en el si de l’Església: el Comitè Central dels Catòlics Alemanys, les Setmanes Socials de França, diverses organitzacions poloneses, l’Associació Catòlica de Propagandistes, la Federació de Cristians de Catalunya, Focolars, Regnum Christi, Comunió i Alliberació, Moviment de Treballadors Cristians, la Unió Catòlica de Treballadors i l’Acció Social Empresarial. En un altre ordre, Diputats del Parlament Europeu procedents de França, Espanya –molts de Catalunya-, Portugal, Itàlia, Alemanya, Hongria i Eslovènia, així com parlamentaris estatals des d’Espanya, Itàlia, Irlanda, Polònia i Portugal. També nou universitats catòliques de primera fila i una llarga llista de fundacions i grups més específics.
El Manifest mereix ser llegit i meditat i, malgrat els 20 anys transcorreguts, continua sent un text viu i inspirador de l’acció dels cristians a Europa.
L’assemblea fou clausurada amb les intervencions de Josep Miró i Ardèvol, president d’e-Cristians, Carles Duarte i Montserrat, secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Monsenyor Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic a Espanya, Iñigo Montero, president del Consell d’Estat, i Ricard Maria Cardenal Carles i Gordó, arquebisbe de Barcelona.
També a la clausura es va celebrar una Missa a la Catedral de Barcelona oficiada pel titular de la diòcesi, i va culminar amb una recepció oferta per la Generalitat de Catalunya al Pati dels Tarongers.
La Convenció va escollir a un president en la persona de Josep Miró i Ardevol, i una comissió de Coordinació, que va celebrar diverses reunions, una d’elles a la seu de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu. En un segon plenari es va fer la II Assemblea a Cracòvia. I va finalitzar les seves activitats el 2004. Les gestions amb els estats membres i la Comissió Europea van ser el marc de la seva actuació, i cal fer valdre l’entrega per part de Josep Miró i Ardèvol i el vicepresident italià, Giorgio Salina, junt amb el grup de diputats del Parlament Europeu que van coordinar la iniciativa de 650.000 signatures recollides de tota Europa. Va ser el 10 de desembre del 2003 al Palau Chigi de Roma, donat que corresponia a Itàlia la presidència de torn de la Unió Europea. L’acte d’entrega fou presidit, per part italiana, per Gianfranco Fini, vicepresident del govern i delegat pels temes relacionats amb la Constitució Europea.
RECORDA LA SEGONA SESSIÓ VIRTUAL DEL CLUB DE LECTURA
Dia: Dimarts, 13 de desembre de 2022
Hora: 19h. (hora catalana)
Llibre i autor: Los desheredados, de François-Xavier Bellamy
Ponent: Lluís Seguí
Omple aquest formulari per inscriure’t al Club de Lectura:
