Benvolguts amics/Benvolgudes amigues,
Quan us arribin aquestes lletres, una bona part de vosaltres estareu preparant les vostres vacances. Uns altres ja les haureu fet. Alguns no podreu, però en tot cas l’agost és un període que interromp en gran manera la nostra activitat. Però això no pot significar una aturada completa, ni que ens oblidem dels fets, sinó que els remarquem per donar-los continuïtat.
Un nou fet s’ha produït a Barcelona per iniciativa d’Ada Colau, una vegada més, i si es dugués a terme, significaria trossejar, fer malbé en definitiva l’entorn del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, al districte de Gràcia, que avui és un espai verd molt necessari per a la ciutat i que a més compleix una funció social, perquè en ell hi ha els espais d’oci i esport dels habitatges de joves tutelats (més informació aquí). Per què Colau vol carregar-se ara aquest espai? Doncs per tot el contrari del que està fent a la resta de la ciutat: per obrir la prolongació de dos carrers. Mentre es dedica a retallar carrils a tot el gran espai central de Barcelona amb el propòsit declarat de fer impossible la vida al vehicle privat, quan l’últim projecte és convertir la Via Laietana en un carrer intransitable per als vehicles, resulta que obre la prolongació de dos carrers precisament allà on hi ha un espai religiós d’elevat valor simbòlic per a Barcelona, que a més compleix una funció social, i que també significa destruir superfície verda per entregar-la al vehicle privat. És una contradicció brutal que només s’explica per la fixació malaltissa que té Ada Colau amb tot el que tingui relació amb l’Església. Ja el 2016 va intentar expropiar l’església de Santa Maria, també a Gràcia, i va ser l’oposició de la gent la que va aconseguir evitar-ho. Ara, amb el cas de Sant Josep de la Muntanya, cal fer el mateix.
No podem admetre una brutalitat tan injustificada com aquesta.
