Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
Malgrat que existeix el diari de sessions i que les paraules diuen el que diuen, s’ha abocat molta tinta de calamar sobre les declaracions d’Irene Montero en relació amb els infants, fetes en seu parlamentària. Perquè no hi hagi dubtes, reprodueixo tot seguit la frase polèmica i que cadascú en tregui les seves conclusions: “La educación sexual es un derecho de los niños y de las niñas (aquí en aquesta primera part de la frase no hi havia “niñes”) independientemente de quienes sean sus familias. Porque todos los niños, las niñas, les niñes de este país tienen derecho a conocer su propio cuerpo, a saber que ningún adulto puede tocar su cuerpo si ellos no quieren y que eso es una forma de violencia. Tiene derecho a conocer que puede amar, tener relaciones sexuales con quienes les dé la gana basadas, eso sí, en el consentimiento y esto son derechos que tiene reconocidos“.
El que es desprèn de les frases són dues qüestions molt clares:
La primera, que l’educació sexual a l’escola és independent del que creguin els pares i aquí s’està vulnerant de forma flagrant el dret constitucional a la l’educació familiar i religiosa dels fills.
La segona afirmació que fa és que els nens i les nenes poden tenir “relacions sexuals” amb qui vulguin, sempre que hi hagi consentiment. Aquesta afirmació és purament i simplement una exaltació de la pedofília i una reivindicació que es remunta als anys 70 del segle passat de liquidar tota limitació per edat (en diuen discriminació) per mantenir relacions sexuals, de manera que una nena de 10 anys pugui mantenir-les amb un adult de 30 si la nena hi està d’acord.
Però és que encara hi ha una altra qüestió relacionada amb aquest punt. El Codi Penal defineix com a delicte tota mena de relació sexual d’aquesta mena. La ministra Montero, que ha tingut ocasions per matisar les seves declaracions, al contrari ha continuat insistint. Ara també en seu parlamentària, i en motiu d’una interpel·lació, literalment ha dit: “què fem perquè els nens puguin estimar a qui vulguin i perquè no es converteixin quan siguin més grans en agressors basats en una cultura de la violació”. La ministra Montero, deliberadament o perquè la seva ment respon a aquests paràmetres, confon l’educació afectivosexual amb una relació i entrenament dels menors per a la pràctica sexual. A més considera que si no es fa així, el que es fa és fomentar una cultura de la violació. Cal tenir una ment realment molt retorçada per establir aquest tipus d’associacions. En tot cas està clar el que ha dit la ministra i resulta del tot evident, malgrat que el secretari de la CEE, i cal dir que no entenem massa bé el perquè, intenta justificar-la acollint-se també al criteri de la mala interpretació.
Voldríem recordar que la pedofília ha estat exclosa de les fílies que formaven part del catàleg de problemes psicològics que calia tractar per l’OMS i l’associació de psiquiatria dels EUA. És exactament el mateix que va passar fa anys amb l’homosexualitat i molt temps després amb la transsexualitat. El resultat està a la vista. S’ha legalitzat el matrimoni homosexual, i la decisió del sexe ha quedat fora de qualsevol interpretació objectiva i queda en mans de la voluntat del subjecte, sense ni tan sols haver de presentar cap característica visible del seu canvi.
El plantejament de la ministra Montero pot anunciar, abans d’acabar aquesta legislatura, una nova iniciativa per part del seu ministeri que seria la legalització de la pedofília, naturalment amb un altre nom, a força de despenalitzar tot criteri que limita per edat les relacions sexuals. Seria un pas més en la línia empresa de dinamitar la naturalesa humana i l’antropologia que ha construït la nostra civilització.
Per aquesta raó, hem endegat una primera iniciativa que no serà l’última, perquè, per mitjà del nostre sistema d’alertes, feu la petició als portaveus dels diversos grups parlamentaris al Congrés perquè exigeixin la dimissió de la ministra.
Els nostres nens i nenes, els nostres joves estan sotmesos a una acció creixent, en la qual l’escola hi té un paper molt important, dirigida a una sexualització parcial i prematura, fet absolutament coherent amb el que és el fonament de la societat desvinculada: la realització personal per mitjà de la satisfacció del desig, principalment el sexual, per sobre de tota altra consideració. Hem d’aturar-ho.
Aprofito l’ocasió per reiterar la meva invitació de la passada a Carta Setmanal a què participeu en la sessió del Club de Lectura del 18 d’octubre dedicat a Alasdair McIntyre i a la seva obra fonamental “Tras la virtud”. Pots inscriure’t aquí.
