Benvolguts amics/Benvolgudes amigues d’e-Cristians,
Els fets es precipiten amb gran intensitat, i no tinc clar que siguem conscients del moment històric que vivim. De fet, a vegades penso que ni tan sols la institució eclesial, no parlo de l’Església, té aquesta consciència en el grau suficient. Estem vivint una causa general contra l’Església i per extensió contra els catòlics i contra tot allò que voldria ensenyar als nostres fills i nets. La comissió que limita la indagació de la pederàstia a la nostra societat, només als sacerdots i religiosos, és ignominiosa. Què diríem si indaguessin els robatoris comesos pels gitanos o pels immigrants? Doncs afirmaríem, amb raó, que es tracta de xenofòbia o racisme. Doncs això, exactament això, és el que es fa en el cas de la pederàstia. És evident que hi ha hagut actes inadequats, abusos sexuals, fins i tot penetracions, que afecten sacerdots i religiosos, però també és evident que aquestes persones en el conjunt de presumptes delinqüents constitueixen una ínfima minoria, només el 0,2%. Com es pot pretendre analitzar aquest delicte, veure’n les causes, establir polítiques que hi donin resposta, com es defineix en la intenció de la comissió, si es deixa fora del focus el 99,8% dels agents causants? En realitat, i ja fa anys que dura, s’està utilitzant aquesta qüestió per convertir l’Església i els catòlics en un boc expiatori del problema del qual és responsable el conjunt de la societat. Si voleu trobar dades en aquest sentit, podeu llegir aquest article que vaig publicar aquest dilluns 14 de febrer a La Vanguardia. També us recomano que llegiu aquest altre sobre el mateix tema que vaig publicar al mateix diari, en una data tan llunyana com el 2010. Penso que us podeu fer una bona composició de lloc.
Però no ens podem quedar només en pensar que tenim la raó i que som tractats injustament. Cal fer-se present i donar resposta. En aquest sentit, us crido a participar i que difongueu al màxim aquesta l’alerta per escriure al Congrés dels Diputats, demanant allò que cau pel seu propi pes, que la comissió sobre la pederàstia contempli a tots els possibles responsables d’aquesta. Ho resumiré amb una sola xifra: per cada presumpte sacerdot o religiós que ha comès un acte d’aquesta mena, hi ha 18 mestres i professors que han actuat en el mateix sentit. 1 a 18, i ens oblidem dels 18 (i en queden molts altres a considerar) que en bon part són funcionaris de l’estat, i situen el focus en l’1. Participeu en l’alerta per posar fi a aquesta injustícia escandalosa.
Però no acaba aquí el problema de la causa general. També s’ha volgut presentar a l’Església, aprofitant clars errors de comunicació d’aquesta, com una institució que es dedicava a inscriure béns que no eren de la seva titularitat, quan el mateix Col·legi de Registradors de la Propietat ha afirmat públicament tot el contrari. Però a hores d’ara, la veritat compta poc si no es disposen dels mitjans per difondre-la.
Ara mateix el govern espanyol prepara un paquet de lleis que convertiran en doctrina d’estat una sèrie de supòsits ideològics, que no tenim per què compartir, i generaran serioses limitacions als drets i llibertats individuals. Ja ho han fet amb la modificació inconstitucional del Codi Penal que limita el dret de reunió al voltant de les clíniques avortistes. Ara es preparen noves lleis sobre la igualtat i no discriminació, que com sempre sota aquest títol el que fan és emmascarar privilegis per a determinats grups: una llei GLBTI. La famosa llei, amb la qual no se n’acaben de sortir, del “sí és sí”, sobre les relacions sexuals entre homes i dones, que al final i en contra del que defensaven les feministes del PSOE, passarà de puntetes sobre l’escàndol de la prostitució, perquè continuaran deixant-la en la zona fosca d’“aquí val tot”. Estem davant una veritable allau que a Catalunya també té traduccions concretes de menors instància, però no per això poc importants. Assenyalem-ne algunes: el decret sobre ensenyament secundari que, d’una banda, farà encara més difícil la malmesa educació dels nostres fills i que significa que portar-los a l’escola equivaldrà a què els donin una injecció ideològica en vena. També, una vegada més, el tipus de sexualitat que es difon des del departament d’Ensenyament, que no té altres feines que il·lustrar a les nostres adolescents sobre les 10 tècniques de masturbació. Per si fos prou, també el departament d’Igualtat i Feminismes es dedica a fer campanya el dia de sant Valentí atacant a l’amor de parella, a l’amor romàtic, i qüestionant la fidelitat amb un eslògan preciós: “Si et soc fidel a tu, em soc infidel a mi”. Si apliquen aquest principi a tots els àmbits de la nostra vida, entendrem perfectament quin és el tipus de política que estem vivint.
Davant tot això no podem romandre indiferents. No us podeu quedar a casa. Teniu el deure de participar i actuar de la manera que considereu oportuna, però de manera activa. e-Cristians us ofereix un canal eficaç de provada experiència i continuïtat. Cada vegada que us cridem a algun tipus d’actuació o a participar de manera regular, us demanem que contesteu afirmativament i participeu, perquè aquesta és l’única manera de fer front a aquesta allau. La setmana que ve, un cop passada la Comissió Executiva d’aquest dimecres, en la meva carta setmanal i altres comunicacions, us arribarà un ventall de possibles grups per actuar, per treballar. Tingueu-ho en compte i feu un pas endavant.
