Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
A hores d’ara només hi ha un objectiu: assolir la màxima presència a la Manifestació del 26 a Madrid. A Catalunya diverses entitats han organitzat autocars. Podeu trobar plaça encara al mòdic preu de 15 euros inscrivint-vos aquí. El viatge en autocar és un esforç, però és ben aprofitat, econòmic, permet fer comunitat amb les altres persones que viatges cap a Madrid i sobretot engruixeix la manifestació, que ha de ser gran per tenir efecte. Ha d’assenyalar un abans i un després. Perquè la situació en la qual ens trobem, la inèrcia, cal trencar-la assenyalant que hi ha moltes persones que refusen les lleis contra la naturalesa humana que està fent de manera sistemàtica aquest govern i que utilitza com a instrument polític. Ja ha quedat demostrat que la idea que posar-se de perfil o mirar cap a una altra banda no és la solució. Fugir d’estudi significa fer créixer el problema per una raó ben coneguda: la pràctica política des del govern té sempre, en major o menor mesura, la voluntat de cercar els menors costos possibles.
El govern Sánchez pot anar desplegant les seves lleis simbòliques que són les que li donen especificitat davant el greuge històric que ha sofert la social democràcia i així recórrer a l’adoctrinament d’infant i joves, l’eutanàsia, el suïcidi assistit, convertir el fenomen trans en bandera, a convertir les persones LGBTI en el model a seguir, a aprofundir i estendre l’avortament sense límits ni mesures, a retallar la pàtria potestat, prescindir de tota pedagogia que signifiqui millora del rendiment escolar a l’escola. Si fa tot això i no troba resposta, la seva dinàmica en aquest sentit no tindrà fi. Per tant, cal dir prou i el primer pas és anar a la manifestació del dia 26 de juny a Madrid.
Després cal transformar tot aquest moviment en una millor coordinació perquè l’altre problema, i això és ben evident arreu i en particular a Catalunya, els grups que defensen la vida, la família, l’agenda cristiana, els drets dels pares, l’escola concertada, els moviments d’Església, prefereixen viure tancats i autoreferenciats en les comunitats, que compartir i coordinar actuacions comunes que són absolutament necessàries. Masses prefereixen ser cap de ratolí que no cua de lleó. Hem de posar fi a aquest vici perquè això és el que és, tot el contrari a la virtut, i a partir del 26 de juny és el moment per crear plataformes, combinacions que sense perdre, tot el contrari, les nostres especificitats i vocacions respectives, ens permetin unir forces, donant-nos suport millor i mútuament i avançar d’una forma efectiva. Aquest és el segon repte que comença a partir del 26.
Per últim, et recomano que llegeixis l’entrevista que vaig fer pel digital El Debate, en la qual parlava sobre la lluita per la Vida y sobre la manifestació del 26 de Juny a Madrid.
Dona suport a e-Cristians. Associa’t. Dona suport a les iniciatives. Ajuda’ns econòmicament.
