Al llarg d’aquesta setmana passada s’han produït dos fets que paga la pena assenyalar. Un d’ells són les declaracions del Papa en el documental sobre la seva persona realitzat pel director Evgeny Afineevsky. En total 20 segons d’un reportatge que dura més d’una hora, s’han convertit en una notícia d’abast global i que dóna lloc a múltiples interpretacions. Ho comento en el meu blog de ForumLibertas. Només voldria afegir que en qualsevol cas el que em sembla més significatiu de tot plegat és el silenci de la Santa Seu davant la confusió creada. Tots aquells de vosaltres que tingueu interès a aprofundir la informació i la reflexió ben fonamentada en la doctrina de l’Església entorn d’aquest fet, ens ho podeu indicar (a secretaria@e-cristians.net) i faríem una sessió de diàleg i reflexió per ajudar a formar criteri.
Un segon fet succeït aquesta setmana és l’audiència, que va sorprendre força gent, que va concedir Francesc al president Sánchez. En aquest context es va produir una carta de 100 personalitats i 30 organitzacions en la que e-Cristians i jo personalment hi vam participar. En el marc de la fidelitat manifesta al Papa, es demanava que fos la Santa Seu la que també informés de l’entrevista, i no ho deixés en mans dels poderosos mitjans de comunicació que controla el govern espanyol, perquè podia presentar una visió esbiaixada de la reunió. Ni molt menys afirmo que el que ha vingut després guardi una relació directa amb la carta, seria presumptuós, irreal i fora de lloc. El que ha succeït respon a criteris del mateix Sant Pare. Però és evident que el resultat final ha estat que tota la informació sobre la reunió amb el president Sánchez ha estat generada per la mateixa Santa Seu aclarint així qualsevol incògnita. No només això, sinó que és rellevant que ni el president del govern, ni el seu entorn, hagin dit ni mitja paraula després de l’entrevista. Aquest és un fet insòlit i sorprenent per inhabitual.
El Papa va sorprendre amb una intervenció més enllà de les paraules protocol·làries. En el text que està penjat a la pàgina web del Vaticà hi ha la intervenció oficial i en el vídeo editat i difós àmpliament pels mateixos serveis del Vaticà, trobareu les paraules del Papa que van ampliar notablement el text inicial. Si no l’heu vist us recomano que el vegeu, i si teniu ganes d’aprofundir en la matèria, que el compareu amb el text escrit. Sánchez es va trobar un Papa que advertia seriosament del que era la política, un acte d’amor, de servei, de sacrifici, i el que no era. Aquesta advertència és generalitzable a tots els partits i així ho va dir explícitament Francesc quan es va referir al fet que ho transmetés a tot el Parlament. Però el primer i principal dipositari de les seves paraules és el mateix Sánchez. Les consideracions del Papa sobre el bé de la pàtria i en què consisteix, sobre que les ideologies fracturen aquest bé, i sobre que no es pot manipular per una banda, ni enyorar literalment per una altra, el passat, interpel·len les polítiques del govern.
També em permeto suggerir-vos que llegiu l’article adjunt publicat el passat dimecres 28 a La Vanguardia Església: una idea equivocada, perquè crec que podeu trobar elements d’interès sobre la nostra tasca com a cristians i com hem d’evitar caure en el parany de la mundanitat.
Entrem en un nou estadi marcat per l’estat d’alarma, les restriccions, la destrucció econòmica dels sectors, com l’hostaleria i els que pengen d’ella, i el risc de confinament. Per segona vegada les nostres autoritats han demostrat la seva incapacitat per aturar a temps la pandèmia. Per aquest camí no podem continuar.
