Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
El recompte de novetats pot ser concret i breu. La perillosa llei trans promoguda pel govern d’ERC és molt possible que es pugui aturar. Almenys en aquest moment ni PSC ni JxCat, ni tampoc òbviament PP i Vox, estan pel fet que es consideri la llei al Parlament. I com que ERC, els comuns i la CUP no tenen els vots necessaris, si aquesta situació es manté i consolida, la llei trans no veurà la llum, amb el benentès que això és una fotografia del moment. No és el final de la història i cal seguir-la, actuant d’acord amb l’evolució de les circumstàncies. Per ara, el millor és deixar que tot segueixi el seu curs.
En el cas de la llei de famílies del govern d’Espanya, una llei francament dolenta, es produeix un escenari paradoxal i confús. Per una banda, es va acordar en el Consell de Ministres aprovar la llei de famílies amb el redactat que li havia donat la ministra del ram en l’anterior govern, Ione Belarra, tot advertint que procedirien a modificar-la en el procés de tramitació al Congrés. Però vet aquí que Ione Belarra, que ja no està al govern i forma part del Grup Mixt amb la resta de membres d’UP, ha presentat pel seu compte la llei que, per tant, seria idèntica a la que volia presentar el govern perquè era la seva, cosa que encara no s’ha produït. Què passarà ara? Es tramitarà la llei Belarra presentada per Belarra? Entrarà al Congrés la llei de Belarra presentada pel govern? La modificarà i, per tant, haurà de tornar a aprovar-la al Consell de Ministres per presentar una cosa diferent? Heus aquí un magnífic embolic que defineix la manera atribulària com es governa el país.
Macron, centrista, liberal, europeista i cosmopolita, ha dut a terme la gran abominació d’establir com un dret constitucional l’homicidi dels no nascuts i també ha aixecat implícitament al mateix rang constitucional la pràctica de l’eugenèsia per fer possible que només neixin els “perfectes”. Cal dir que aquesta iniciativa és originària de l’extrema esquerra, la França insubmisa de Mélenchon que els centristes de Macron van fer seva. Després l’agrupament nacional de Le Pen va considerar que havia de donar llibertat de vot que a pràctica es va traduir en un vot majoritari a favor d’elevar l’avortament a rang constitucional. No és estrany. El lepenisme en la seva actual configuració beu molt de dues fonts. Una pragmàtica, ser reconegut per l’establishment liberal progressista que té en l’avortament el seu ídol. L’altra, és una dreta radical que beu molt de fonts d’aquesta intel·lectualitat francesa d’extrema dreta i ideologia pagana que ha estat sovint present a Europa. Ara, i encara més en el passat anterior a la II Guerra Mundial.
Ara Macron voldrà exportar la qüestió a Europa intentant convertir l’avortament en un dret europeu. Cal donar-hi resposta. Per aquesta raó t’informo que e-Cristians participa en la iniciativa a escala europea que donarà lloc a un primer acte el 29 d’abril a Madrid, amb la voluntat que signifiqui el punt d’arrencada de la construcció d’una Conferència, Reapgurament, el nom importa menys que el propòsit, d’una alternativa europea per impulsar la societat de la vida.
És necessari que ens enfortim i fem un salt endavant, que cerquem tot allò que ens uneix i deixem en segon terme les diferències de matís. En aquesta línia, us anuncio que la fusió entre la nova realitat del Corrent Social Cristià i e-Cristians, que quan es produís ens convertiria en l’associació cristiana més gran de Catalunya i que faria possible actuar més i a més gran escala, es produirà. Es produirà naturalment si els socis ho volen així. I per aquesta raó el 25 de maig a les 10h. durem a terme l’Assemblea Extraordinària que ho farà possible. A partir d’ara, i amb prou antelació, t’informarem dels continguts que es posaran a votació de manera que et facis la teva composició de lloc. En tot cas, el que és evident és que el 25 de maig al matí tens una cita que pot esdevenir històrica si aconseguim que aquest fet que també és insòlit, que entitats cristianes es fusionin en lloc de fragmentar-se, el tirem endavant. El potencial de tot plegat pot ser extraordinari. Només cal que hi participis.
I acabo fent-te les recomanacions d’aquesta setmana:
Pau i bé!
