Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
És difícil trobar un període polític en el qual el govern espanyol promogui més lleis obertament contràries, no ja a la concepció cristiana i a la llei natural, sinó a la justícia i al sentit comú. Si retrocedim amb la mirada, sense voluntat de fer un examen exhaustiu, sinó per situar només un exemple, podem trobar l’aberració de la llei que legalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit, i ho fa al mateix temps que nega reiteradament tota assignació de recursos per a les cures pal·liatives malgrat que mai com ara el govern havia nedat en l’abundància de diners. Consagrant la legalitat del suïcidi, precisament en el període que aquest va a l’alça, en una societat en la qual la llei substitueix a la moralitat compartida, perquè aquesta s’ha atomitzat, tothom ja sap ara que ajudar a suïcidar-se a algú és un fet positiu perquè la llei ho ha reconegut com a tal.
Però tornem al moment present. La nova llei de l’avortament aprofundeix el desastre de l’anterior i encara no reconeix l’existència de la vida humana en l’ésser engendrat, fet que és una aberració científica. Però no passa res. Mai l’autoritat dels pares s’havia vist tan atacada i la pàtria potestat disminuïda. S’ha fet amb la nova llei d’educació, amb la de l’avortament, amb la de protecció de menors… és un no parar. Resulta inacceptable i suïcida voler suplantar els pares des de l’estat, els jutges, els fiscals, els mestres i, en últim terme, els polítics tot poderosos.
I què es pot dir de la llei trans. Ella i aquesta ideologia transmesa a través de la invasió de les escoles que fa que, per exemple en el cas de Catalunya, 1 de cada 5 menors, sobretot noies, es consideri bisexual. És absolutament anòmal i té conseqüències radicals i molt negatives sobre el futur d’aquestes persones.
Sobre la transsexualitat, l’última publicació de la FIAMC, l’organització Mundial de Metges Catòlics, en un acurat text del Dr. Josep Maria Simon Castellví, assenyala els problemes greus que comporta aquesta acció sistemàtica de manipular, per raons ideològiques, la sexualitat humana.
La llei de famílies que prepara el govern no només deixa en la més absoluta insuficiència de recursos econòmics a aquest tipus de polítiques –fet que contrasta amb l’abundància milionària a favor de les polítiques de gènere-, sinó que a més és generadora d’una extraordinària confusió, donada la voluntat atomitzadora que presideix els enfocaments d’UP, en particular, i del govern amb els socialistes, en general. La nova legislació defineix fins a ¡16 tipus de famílies!, quan el que hauria d’haver fet és deixar ben assentat el fet familiar, que és 1 i no 16, i en tot cas contemplar per raons concretes, no per fer catàlegs, circumstàncies familiars diferents. Perquè no hi ha diversos models de famílies, hi ha diversitat de circumstàncies. La família bàsicament està composta per un home, una dona i la descendència. Després en la seva dinàmica això es pot veure modificat (seran les circumstàncies), però l’origen de la família és un i és precisament aquesta naturalesa de la institució la que fa possible les seves aportacions necessàries, valuoses i insubstituïbles a la societat. Si això no es té clar, i la llei no ho té, el resultat és un desastre però per a la mateixa societat.
La vocació extraordinària de fragmentar l’ésser humà en múltiples identitats que neixen de derivades sexuals, que són les innumerables LGBTIQ (+), s’afegeixen ara com una conseqüència de tota la ideologia precedent als tipus de família.
Les idees tenen conseqüències greus a vegades i ara vivim una d’elles. El dany que tot això provoca no és immediat, sinó a mig i sobretot a llarg termini, i a més acumulatiu, amb l’agreujant que crea unes fortes inèrcies difícils de recuperar.
La societat necessita despertar, i els catòlics han d’actuar com el que els hi està manat, és a dir, com a ferment, com a llum que posi en relleu tots els extraordinaris danys que les polítiques governamentals ens estan ocasionant a tots.
Us recordo la nova i interessant sessió del Club de Lectura:
Dia: Dimarts, 13 de desembre de 2022
Hora: 19h. (hora catalana)
Llibre i autor: Los desheredados, de François-Xavier Bellamy
Ponent: Lluís Seguí
Omple aquest formulari per inscriure’t al Club de Lectura:
