Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
És una dissort històrica, però sembla que el govern català no tingui altra missió que empitjorar allò de deficient que ha impulsat el govern espanyol. Ara és el cas de llei trans. El govern Sánchez, sota la iniciativa de la defenestrada Irene Montero, va aconseguir tirar endavant una llei polèmica, la de protecció dels drets de les persones LGTBI i de les persones trans, que incorporava l’insensat principi de l’autodeterminació de gènere, entre altres qüestions negatives que afectaven als menors i a la minva de la capacitat dels pares de poder decidir en nom dels seus fills en una qüestió tan important com el canvi de sexe. Aquesta llei parteix de l’anomenada autodeterminació de gènere que vol dir que cada persona decideix, quan li convé, si és home o dona i que no ha de fer altra cosa que presentar el requeriment al registre civil acreditant només la seva voluntat. I no és necessari canviar l’aspecte físic, ni haver experimentat cap transformació, ni tan sols haver viscut durant un període d’acord amb el sexe que diu que sent; de fet ni requereix canviar-se el nom. Això, naturalment, està donant lloc a conflictes i abusos que ja s’havien anunciat, com també s’havien anunciat els problemes que comporta que menors d’edat facin aquest pas i adoptin processos d’hormonació quan no han arribat a la seva maduresa física. Doncs bé, si no vols caldo dues tasses, la llei catalana que aquest departament perfectament inútil anomenat d’Igualtat i Feminismes també vol fer la seva llei accentuant tot el pitjor que tenia la llei espanyola. Per exemple, en el cas català el retall dels drets dels pares és encara més agressiu. Qui havia de dir pel que acabaria servint que tinguéssim un dret civil propi! També s’accentua el conflicte en l’àmbit esportiu perquè en el cas de Catalunya s’obliga a les federacions que les dones trans, és a dir persones dotades de biologia d’home, competeixin necessàriament i de manera obligada en les competicions femenines, fet que atorga a les trans un avantatge de sortida extraordinari i condemna a les dones que competeixen contra elles a fer-ho amb inferioritat de condicions donada la seva caracterització biològica. És una altra aberració. És irracional. És contrari a qualsevol pensament il·lustrat, a qualsevol idea de modernitat, però és el que hi ha.
A més, s’ha posat a informació pública sense documentació annexa i amb un termini de només 15 dies que pràcticament quasi ja està esgotat. Es compleix la lletra de la llei, però evidentment s’evita que la ciutadania tingui un bon coneixement de què volen fer i es produeixi el subsegüent debat.
L’única esperança perquè aquesta llei no prosperi seria que hi hagués eleccions anticipades i aquesta és una raó més perquè aquest sigui un objectiu cívic desitjable. L’altre, molt més ampli, és que no té res a veure amb la democràcia parlamentària ser regits per un govern que només té el suport de 33 diputats sobre 165, fet que dona lloc a un joc de la partitocràcia fora de tota coordenada europea.
Cal parar atenció a aquest punt i avançar en la línia de l’exigència cívica d’unes eleccions anticipades.
No et perdis la pròxima sessió del Club de Lectura, del dimarts 30 de gener, amb l’obra “La teologia política de John Henry Newman”, comentada pel seu autor, Elio Gallego. Aquí tens la informació completa.
També us recordem la important cita del dissabte 3 de febrer a la UAO: la presentació del Corrent Social Cristià. Pots llegir tota la informació aquí.
