Benvolgut amic/Benvolguda amiga:
Vivim un temps en el qual la gent d’església, els cristians, presenten una imatge de poca empenta i més aviat, fins i tot, una mica deprimida en la qual les lamentacions i les crítiques substitueixen a l’esperança i a l’alegria. Naturalment, hi ha excepcions i són nombroses, i són notables. Són brases que cremen, i això demostra que el caliu existeix, però que encara no té força per generar l’incendi de la fe. Mentrestant els cantaires de la derrota, els racionalitzadors de l’encongiment i els que celebren ser un petit ramat com si no quedés clar que una empresa petita és aquella que no ha pogut créixer, dominen bastant el territori. Com també ho fan a les nostres esglésies locals aquest perfil d’idees que confonen aproximar-se al món a força de prescindir de la raó per la qual els cristians estem al món, que és proclamar que Jesucrist és el camí, la veritat i la vida. Que és senyor del temps i de la història i que només a través del seu seguiment, l’ésser humà es realitza en plenitud. Aquesta voluntat del missatge cristià és ben visible, per exemple, a part de l’escola cristiana en algunes congregacions, en les quals Jesucrist no és que ja no sigui el centre, sinó que senzillament està desaparegut, substituït per jocs malabars que apel·len a uns valors inconsistents, perquè de poc serveixen quan no hi ha una consciència en clau religiosa de la qual penjar-los.
Però l’impuls es produeix quan hi ha iniciativa, quan es remouen les aigües de la tranquil·la peixera perquè van desbordar els seus estrets límits. I una nova constatació la podem trobar en la I Assemblea virtual del digital ForumLibertas celebrada aquest dimarts 13 de juliol, que ja porta 17 anys de presència i testimoni. Prop de 200 persones d’Espanya i Amèrica Llatina, perquè aquest és l’àmbit del digital, van participar en aquesta Assemblea que tenia un objectiu concret: transformar-lo en un instrument al servei de la construcció d’una alternativa cultural cristiana, és a dir, de la construcció d’un nou marc de referència estructurat entorn de les idees pròpies del cristianisme, que construeix un relat que presenta una vida i un món millor a partir d’aquestes idees força i s’adreça al conjunt de la població tant si és creient com si no, perquè el projecte cultural, si bé neix de la fe, no necessita la fe per ser assumit.
e-Cristians comparteix plenament aquesta iniciativa d’un digital, que si ve és independent de la nostra organització, presenta una clara afinitat d’idees. En aquest sentit és pertinent recordar els tres eixos de treball de l’Assemblea extraordinària d’e-Cristians que preparem per passat l’estiu:
- El primer, impuls o evangelització que comença fent entendre als nostres compatriotes del poble de Déu que la primera tasca que tenim encomanada individualment i col·lectivament és la d’evangelitzar i que aquesta acció està fora de l’àrea de confort dels nostres àmbits catòlics.
- El segon és precisament el de l’alternativa cultural cristiana perquè si no canviem el marc de referència d’aquesta societat que expulsa i denigra el fet cristià, l’evangelització es fa molt difícil. Alternativa cultural cristiana també per recuperar el que ha estat al llarg de 20 segles la característica del cristianisme: generar una cultura, una civilització que s’ha estès més enllà de la fe fins a configurar noves societats al llarg dels segles i dels diversos territoris fins a estendre’s arreu del món.
- El tercer eix, intervenir en les institucions i organitzacions polítiques per aconseguir que els continguts de la concepció cristiana de la doctrina social de l’església tinguin una traducció en la política i les lleis. Alguns simplifiquen aquesta idea i la tradueixen dient que es tracta de voler fer un nou partit polític confessional. És un error d’interpretació gran, perquè és a través del projecte cultural i de l’organització d’un corrent social cristiana a la societat que hem d’intervenir en l’àmbit polític, i això no significa crear un partit que vagi a les eleccions. No exclou anar a les eleccions, però no està en el nostre objectiu crear cap mena de partit, sinó posar fi a l’extrema marginalitat que té el cristianisme a l’hora d’establir polítiques i lleis que marquen la nostra existència.
