Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Aquesta serà l’última Carta Setmanal del curs i les emprendrem al setembre. Voldria començar informant-vos que hem rebut finalment –li ha costat- resposta del Defensor del Pueblo a qui, com sabeu, li hem adreçat dues cartes que podeu trobar aquí. La seva resposta la podeu trobar aquí Si la llegiu, constatareu que de fet no dona satisfacció a les qüestions que li plantegem més enllà d’haver contestat i de fer-ho en bon to, cosa que sempre és obligat agrair. Però el punt fonamental és per què han d’investigar els casos de l’Església, quan aquests són marginals, i no els d’altres instàncies sobre les quals el Defensor té responsabilitat directa, com les de les administracions públiques i els escàndols predominen, i no s’ha fet res ni s’ha adoptat cap mesura ni protocol per evitar-ho, i continua sent assignatura pendent. Com ben estrany és que el govern disposi d’informes encarregats o realitzats per ell sobre els abusos sexuals a menors, que són coneguts en les seves conclusions i que com hem fet públic, són escandaloses, i que aquesta informació s’hagi guardat en un calaix i no hagi donat lloc a cap política pública.
Tot plegat porta a reiterar la pregunta de l’inici: Per què a l’Església? Pensem que és una manera de tenir-la sotmesa a pressió, de generar-li descrèdit i desgast, i d’aquesta manera aconseguir que la seva veu no es faci notar en un moment de grans crisis i injustícies. També és un fet que crida l’atenció que el diari El País pugui retenir presumptes casos de pederàstia durant mesos i anys per utilitzar-los en funció dels interessos de la seva empresa periodística, però que aquest coneixement del delicte no hagi donat lloc a presentar els casos més evidents a la justícia. Hem de reflexionar sobre aquest punt. Com també ho hem de fer sobre el significat que té que un govern conegui la importància d’un tipus de delicte i no actuï sobre ell, ens referim a la pederàstia, mentre que sí que ho faci sobre un altre tipus de delicte sobre el qual també té coneixement, que és la violència de gènere. Cal veure si aquesta asimetria deliberada implica algun tipus de responsabilitat més enllà de la política. Però tot això ja serà per a setembre. És important donar aquesta batalla i és important que us sentiu partícips, perquè en aquesta van incloses dues qüestions fonamentals: el bon nom dels catòlics i de la seva Església i, més enllà d’ells, el respecte per part dels poders públics a drets fonamentals com el de no ser discriminats per raons religioses, com assenyalem al nostre recurs d’empara al Tribunal Constitucional, i no vulnerar el mandat constitucional que impedeix actuar arbitràriament, és a dir, sense fonaments que justifiquin aquella acció.
Us volem informar, i amb més detall ho donarem a conèixer al setembre, que començem un Club de Lectura conjuntament amb Alternativa Cultural ForumLibertas. Aquest mètode és un dels millors per aconseguir una preparació sòlida: a partir d’uns llibres i uns autors bàsics i de la teva lectura individual, posarem en comú i dialogarem sobre el seu contingut amb un especialista en aquella obra. Aquí podeu trobar l’avanç del programa.
Benvolguts socis i benvolgudes sòcies, ens veiem en la necessitat d’incrementar la quota. Ja us podeu imaginar el motiu: la inflació. A partir de setembre incrementarem el rebut en un 6%. Dit això, perquè ningú quedi fora, si alguna persona per les raons que sigui no li és possible assumir aquest increment, només ho ha de manifestar i no se li farà efectiu (admin@e-cristians.net). e-Cristians sempre va malament de diners perquè no tenim altres recursos que els que sorgeixen de les nostres pròpies forces. Però això no significa que ningú pugui quedar fora d’aquesta casa comuna per una raó econòmica.
Us desitjo, també en nom de la Comissió Executiva i del Secretariat General de la nostra associació, unes bones vacances. Cuideu-vos i cuideu encara més la vostra ànima.
Dona suport a e-Cristians. Associa’t. Dona suport a les iniciatives. Ajuda’ns econòmicament.
