e-Cristians i One of Us, amb el suport d’altres organizaciones catòliques, porten al Constitucional la investigació d’abusos del Parlament

E-Cristians i One of Us, amb el suport d’altres associacions catòliques, ha presentat avui recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra l’acord de 10 de març del 2022, del Ple del Congrés dels Diputats, que va aprovar la Proposició no de Llei dels Grups Parlamentaris Socialista i Basc (EAJ-PNB), relativa a encomanar al Defensor del Poble la creació d’una Comissió independent amb l’encàrrec d’elaborar un informe sobre les denúncies per abusos sexuals a l’àmbit de l’Església Catòlica.

Aquesta actuació situa un precedent perquè és insòlit que un grup assenyali un acord del mateix Congrés, com a contrari a un dels drets fonamentals nominalment establert per la Constitució Espanyola. Aquesta actuació obre el camí per anar posteriorment a les instàncies europees i internacionals, que protegeixen els drets humans.

A Espanya hi ha abusos sexuals en tota mena d’àmbits, però el Congrés demana que el Defensor del Poble es dediqui als espais catòlics, i no a molts altres espais amb aquesta problemàtica, entre ells els esportius, educatius, criminals, d’entitats civils, públiques o d’altres confessions. En realitat, les dades dels diferents estudis i fonts, inclosos el còmput recent de la Fiscalia General de l’Estat sobre denúncies i querelles registrades, apunten que només un 0,5%, que poden ser només el 0,2% si es considera la darrera dècada, dels delictes sexuals en menors tenen a veure amb entorns catòlics.

Aquest acord del Parlament discrimina els catòlics, cosa que vulnera el dret a no ser discriminat (article 14 de la Constitució) i vulnera l’article 9.3 que impedeix als poders públics prendre decisions arbitràries (és a dir, sense raó explícita i suficient).

A més, el recurs recorda que legalment el Defensor del Poble existeix per investigar les administracions, però l’Església catòlica no és part de l’administració. Per tant, queda fora de les finalitats que recull la llei que regula aquesta institució.

E-Cristians i One of Us afirmen amb claredat que es tracta de conèixer tots els casos, atendre totes les víctimes, també les de l’Església, però no només les d’ella, i així poder definir polítiques públiques coherents i eficaces.

Assenyala com a exemples del que significa indagar aquest delicte només mitjançant un nombre tan reduït i específic de casos, que es produirien distorsions importants. Per exemple de gènere: malgrat que les més afectades per aquest tipus de delicte són les nenes, aquestes apareixerien molt subrepresentades, perquè la majoria d’abusos a l’entorn eclesial són de nois. La mateixa lògica sobrerepresentaria les persones que se senten atretes per les del mateix sexe.

Un dictamen jurídic assenyala la discriminació

E-Cristians i One of Us basen la seva argumentació en el dictamen del seu grup jurídic, que ha estat dirigit en aquesta ocasió per l’advocat de l’estat en excedència i antic membre del Consell d’Estat, Manuel Silva.

Plantegen una reflexió: si el Congrés hagués acordat que el Defensor del Poble investigués els robatoris amb violència només en àmbits gitanos, o d’immigració eslava, o llatina, o de qualsevol altre grup social, no assenyalaria tothom, amb raó, que seria una discriminació en relacionar un greu delicte amb un únic col·lectiu específic? Però és el que fa amb l’Església convertida en boc expiatori, mentre es manté fora de focus el 99,5% dels casos.

De fet, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat diverses vegades contra la discriminació com a “tractament jurídic manifesta i injustificadament diferenciat i desfavorable d’unes persones respecte a les altres” i com a “impacte advers que manca de justificació” (STC 13/2001, de 29 de gener). També el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides considera que hi ha discriminació quan un grup ètnic o religiós rep un tractament diferent dels poders públics i els seus agents.

La Constitució Espanyola, a més, s’oposa a “l’arbitrarietat dels poders públics” (art 9.3 in fine) i l’encàrrec del Parlament al Defensor del Poble és arbitrari en demanar limitar la investigació exclusivament als àmbits catòlics. L’associació E-Cristians ja va demanar per escrit al Defensor del Poble que no acceptés l’encàrrec (el Defensor no té cap obligació legal d’acceptar encàrrecs del Parlament ni les Administracions) i li va demanar substituir-lo per una iniciativa pròpia que defensi el dret a la no discriminació dels catòlics.

Com que el deure del Defensor del Poble és investigar les Administracions, E-Cristians va proposar que impulsés una comissió que investigués els abusos sexuals, especialment la pederàstia, en els àmbits de les Administracions públiques.

I, pel que fa a la problemàtica dels abusos a menors a Espanya, Josep Miró, president d’E-Cristians, declara: “Ens sembla bé que en l’àmbit catòlic es depurin responsabilitats pels abusos. Però no volem que només s’investigui aquest 0 ,5% de casos, el dels àmbits catòlics, ocultant i desatenent l’altre 99,5%. Això és discriminació contra els catòlics. L’Estat, si de debò es preocupa pels abusos, hauria d’imitar la investigació del Bundestag alemany, que indaga tots els casos i amb totes les víctimes, també a les administracions, al món criminal, l’esportiu… Només així poden sorgir polítiques públiques eficaces”.

L’àmplia investigació alemanya encarregada pel German Bundestag va començar el 2015 i s’ha ampliat fins al desembre del 2023: investiga els abusos a menors en institucions, a la família, per desconeguts, tots. Es pot seguir a: https://www.aufarbeitungskommission.de/english/

Cap país del món ha encarregat una investigació sobre abusos sexuals només en àmbits catòlics. O s’investiguen tota mena d’àmbits (Alemanya, Nova Zelanda, Anglaterra), o s’investiguen els entorns educatius (Escòcia). Només el Parlament espanyol ha demanat investigar exclusivament els entorns catòlics, cosa que és discriminatòria i arbitrària.

Un altre dictamen

A més del dictamen en què es basen les associacions, recentment s’han pronunciat en un sentit similar altres juristes prestigiosos. La professora María José Roca, catedràtica de Dret Constitucional de la Universidad Complutense, ha escrit sobre això a la revista Ius Canonicum, amb el títol “Investigación de los abusos de menores por clérigos en España a través de una Comisión Parlamentaria de Investigación, un Informe del Defensor del Pueblo y la actuación de la Fiscalía General del Estado”.

Assenyala que “tant la constitució d’una Comissió Parlamentària de recerca que tingui per objecte només l’Església catòlica com l’encàrrec d’un informe al Defensor del Poble s’oposen a la neutralitat (o laïcitat, si s’estima més) religiosa de l’Estat espanyol”. I que tant davant la constitució d’una Comissió Parlamentària com d’una Comissió al si del Defensor del Poble que se circumscrigui als abusos comesos per membres de l’Església catòlica, es podria interposar davant del TC un recurs d’empara contra actes parlamentaris. I, si fos el cas, ulteriorment, recurs contenciós administratiu contra les decisions que adopti la Comissió constituïda al si del Defensor del Poble, per considerar-la discriminatòria i contrària a la neutralitat (o laïcitat) religiosa de l’Estat, i per lesió dels arts. 14, 16, 18 i 24 de la CE”.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Menú