Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
És impossible no començar la carta setmanal amb una reflexió sobre la violència que s’ha desfermat a Barcelona i a altres ciutats a Catalunya i Espanya, i que ha tingut les seves expressions més contundents en el saqueig de botigues al Passeig de Gràcia de Barcelona, els incendis de contenidors com a sistema i l’assalt a la comissaria dels Mossos a Vic.
Cal dir que en aquest aspecte, com en molts altres, els de les agressions i abusos sexuals per exemple, són el fruit d’una determinada cultura. És la cultura que ens governa en la qual els valors de l’autocontrol, el respecte als altres, fins i tot la paciència, han quedat desplaçats per la irritació, la ira i la insatisfacció. No es tracta de negar que hi ha raons perquè tots aquests sentiments negatius es produeixin, perquè n’hi ha i no pas pocs. El que cal negar és que la solució sigui destruir materialment el primer que es té a mà, i fins i tot cercar el benefici propi, com és el que s’ha fet en l’assalt als comerços.
També cal dir que el model polític que impera, absolutament allunyat dels valors cristians, ens està fent molt de mal com a persones i com a societat. Els seus responsables excel·leixen en la cerca de bocs expiatoris a qui assenyalar per emmascarar la seva responsabilitat. I així apareixen els fantasmes del populisme i del feixisme, quan en realitat un populisme i un determinat autoritarisme que exclou als que no pensen com ells ja fa un cert temps que ens governa. No són les etiquetes les que fan la cosa, dir-se d’esquerres, progressista, feminista, independentista, de dretes no vol dir res. El que compta són els actes i les paraules que els inspiren. I en aquest sentit, és evident que els que ens governen empenyen en una direcció terriblement equivocada. Només cal veure, en el cas dels aldarulls, el fet de desplaçar el focus del problema dels autors de la malifeta a la policia, que amb escassos mitjans intenta evitar-ho, per culpabilitzar a aquesta enlloc dels agressors. O si mirem a Madrid només cal observar la destructiva combinació que revela tota una mentalitat, que assenyala d’una banda el maltractament a les mares amb fills en la reforma dels complements de la Seguretat Social, i simultàniament en el temps. L’anunci d’una nova llei d’avortament per fer-lo encara més ampli i intens, com si l’actual ja no signifiqués a la pràctica l’avortament lliure. La coalició del govern espanyol, que últimament no es posa d’acord pràcticament en res, coincideix, això sí, en promoure encara més l’avortament. La qüestió de fons és quan, els que considerem que tot això és un desastre, serem capaços d’establir una resposta comuna per posar-hi fre i construir una alternativa.
En aquest camí us recordo que el 25 de març tenim l’Assemblea ordinària de socis d’e-Cristians on examinarem el que hem fet en el primer any de pandèmia, renovarem càrrecs i dialogarem sobre les raons que ens porten a convocar una Assemblea extraordinària en els pròxims mesos. Després de 20 anys de funcionament hem de replantejar-nos, sense apartar-nos de la missió d’e-Cristians (portar la concepció cristiana a la vida pública), quina és la resposta que cal donar en una època nova i tan difícil com l’actual. Inscriu-te aquí i a continuació rebràs un e-mail de confirmació amb l’enllaç per unir-te a l’Assemblea.
També us informo que el pròxim dia 2 de març hi ha una reunió de l’Assemblea d’Associacions per la Vida, la Llibertat i la Dignitat que té com a objectiu començar a treballar en el programa d’actuació d’oposició cívica a l’eutanàsia.
Amb caràcter més específic, el dia 15 de març durem a terme una reunió per aplicar l’agenda de l’Assemblea d’Associacions a Catalunya. Tots els que esteu interessats en la lluita per la vida, les curres pal·liatives i l’eutanàsia, us convido a participar-hi. Només cal que envieu la vostra petició a secretaria@e-cristians.net.
