Club de lectura: «Raó, islam i cristianisme». 4/3/2024 a les 19h. per zoom

El dilluns 4 de març, a les 19 hores (hora espanyola) , tindrà lloc la tercera sessió d’aquesta temporada del Club de Lectura. En aquesta ocasió, el professor  Emili Boronat  (UAO-CEU) ens parlarà del llibre:  Razón, islam y cristianismoLos discursos de Ratisbona y La Sapienza de Benet XVI.

Benet XVI va tornar a la universitat on havia ensenyat durant 8 anys i el seu discurs de Ratisbona va aixecar una agra polèmica. En realitat, més que la polèmica, allò que el Papa buscava era  clarificar la relació entre fe i raó. Una qüestió sobre la qual val la pena aprofundir-hi.

El dia dotze de setembre de l’any 2006, el papa Benet XVI va pronunciar a l’  Aula magna  de la Universitat de Ratisbona  (on va ser professor durant vuit anys, des del 1969) la conferència titulada “Fe, razón y la universidad. Recuerdos y reflexiones”.  Aquest va ser un dels discursos papals més cèlebres i de més impacte en la història de l’Església catòlica. Molta gent n’ha sentit a parlar, però no sabrien explicar què va dir exactament el pontífex.

Razón, islam y cristianismo  tracta d’aquesta important al·locució, així com d’un altre text relacionat amb l’anterior, el discurs preparat per ser llegit a la Universitat La Sapienza de Roma el 2008 i que no va arribar a ser pronunciat, ja que finalment es va suspendre la visita.

Com se sap, Joseph Ratzinger ha tractat recurrentment, tant en la faceta de teòleg com en la tasca pastoral, el tema per a ell fonamental, el de la relació entre raó i fe, entre religió i ciència positiva. Es tracta, ni més ni menys, de pensar si la fe religiosa té algun sentit al món d’avui («què vol dir creure?, encara pot existir una cosa així en el món modern?»).

El  Discurs a la universitat de Ratisbona , que era un discurs acadèmic destinat especialment als intel·lectuals germànics,  va saltar immediatament als mitjans internacionals  quan es va difondre —fora de context, naturalment— un petit fragment que reproduïa el diàleg que l’emperador bizantí Manuel II Paleòleg va mantenir al voltant de 1391 a Ankara amb un persa erudit sobre el cristianisme i l’islam, i sobre la veritat de tots dos.

La cita textual és la següent:

«Mostra’m també el que Mahoma ha tornat a portar, i trobaràs només coses dolentes i inhumanes, com la seva disposició de difondre per mitjà de l’espasa la fe que predicava».

Algunes agències de notícies del món musulmà van carregar contra el papa acusant-lo d’assumir el discurs de Manuel II i de desconeixement de certa teologia islàmica. Es van produir disturbis i violència en alguns països  —cosa que semblaria donar la raó a l’emperador— però sense arribar a extrems tràgics.

Al món occidental, gran nombre d’intel·lectuals van recollir el guant llançat per Ratzinger, contribuint al debat amb importants treballs i articles.

En essència, el nucli del discurs és el dilema en la comprensió de Déu, la pregunta de si actuar contra la raó està en contradicció amb la naturalesa de Déu, i si això només és un pensament d’origen grec o és de valor universal.

Benet XVI considera  que «la trobada entre el missatge bíblic i el pensament grec no era una simple casualitat» i assenyala que el continu procés de  deshel·lenització  que ha patit el pensament cristià —Reforma protestant, teologia liberal dels segles XIX-XX i teologia actual — ha provocat una fractura entre la raó moderna («Al món occidental està molt difosa l’opinió segons la qual només la raó positivista i les formes de la filosofia que se’n deriven són universals») i tot el cabal de coneixement que les tradicions religioses han anat forjant al llarg de segles.

Per salvar aquesta separació empobridora per a ambdues parts,  Benet XVI  proposa  ampliar el nostre concepte de raó ( raó ampliada ) i del seu ús. «La valentia per obrir-se a l’amplitud de la raó, i no la negació de la grandesa, és el programa amb què una teologia compromesa en la reflexió sobre la fe bíblica entra en el debat del nostre temps», proposa finalment el pontífex.

En definitiva, com va exposar Ratzinger en aquesta dissertació i posteriorment a Luz del mundo, «La gran tasca encomanada a l’Església continua sent unir fe i raó, unir la mirada que va més enllà de l’intangible i la simultània responsabilitat racional».

Pots accedir a la sessió mitjançant aquest enllaç Zoom:

https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09

ID de reunió: 630 438 6212

Codi d’accés: 592345

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.