La Unió Europea va néixer després de la terrible desfeta de la Guerra del 1939-1945, i per l’esforç d’uns governants, sobretot De Gasperi d’Itàlia, Konrad Adenauer d’Alemanya, i Robert Schuman de França, que units per una forta identitat catòlica malgrat les seves diferències nacionals, varen establir-ne els fonaments i constituïren les primeres institucions comunes de pobles enemistats per guerres seculars. Així varen donar pas als anomenats «30 gloriosos anys», el període de major pau i prosperitat de tota la història passada i posterior d’Europa.
Han passat més de setanta anys i aquell projecte s’ha anat ampliant territorialment des dels seus sis països fundadors fins als vint-i-set actuals, després de la separació del Regne Unit. Han augmentat, i molt, les seves competències, no sempre de forma harmònica i adient: tenir capacitat per regular la mida de les granges ponedores i no tenir una política financera comuna, ni exterior o de defensa, és com a mínim desconcertant.
Europa ha de continuar avançant i aprofundint en el projecte, però és vital que rectifiqui els errors comesos.
El camí és l’oposat al que han ofert moltes imatges esperpèntiques de l’últim festival d’Eurovisió, que ens mostraven la degradació de la persona.
Volem una Europa que aculli la vida i la seva dignitat, la cuidi i l’acompanyi, des de la seva concepció fins a la mort natural, en la que els drets de l’infant que ha de néixer, siguin establerts en tots els àmbits, sense les brutals contradiccions actuals.
Propugnem que la família, especialment amb fills, ha de ser centre i horitzó de totes les polítiques, incloses les necessàries per dotar de present emancipat i de futur als joves.
Aspirem a una Europa menys burocràtica i més atenta a les necessitats reals dels seus ciutadans, sobretot dels més necessitats, i que la transició energètica es faci d’acord amb les necessitats objectives de la realitat social i econòmica i no al dictat de la tecnocràcia.
Refusem que les institucions europees estiguin tan lliurades a les doctrines de gènere i al mateix temps ignorin sistemàticament les veus i les propostes dels subjectes orgànics cristians. Compartim el criteri d’organitzacions europees com la COMECE, la CEC, i l’AIO, que pràcticament recullen totes les opinions institucionals cristianes, que expressen el seu sentiment de marginació per part de la Comissió Europea i els seus organismes, i l’exclusió dels valors cristians en els textos importants de la UE, quan precisament ells són el fonament de la Unió, començant pel reconegut i mal aplicat principi de subsidiarietat.
Reclamem que aquests valors formin part inequívoca del projecte europeu, alhora que una aplicació efectiva de l’article 7 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que preveu un «diàleg transparent obert i regular amb les Esglésies i entitats religioses».
Refusem la pràctica d’un ateisme pràctic, que exclou tota referència a Déu, amb l’excusa de la neutralitat confessional de les institucions. Que les institucions no tinguin una confessió religiosa no és igual a abraçar l’ateisme.
Propugnem l’existència de partits a escala realment europea i diputats electes proporcionalment per al conjunt de tota la Unió i fins a un 50% elegits per circumscripcions individuals.
Demanem resoldre millor la política d’immigració diferenciant clarament els refugiats de la immigració econòmica legal i aquesta de la il·legal, així com una política més adequada al desenvolupament econòmic dels països d’emigració. Cal impedir que la gran delinqüència continuï prosperant amb el seu tràfic.
Veiem amb preocupació com de la mà de la droga i també de la prostitució i el tràfic de persones, s’estenen i es fan poderoses les màfies organitzades. Demanem una acció preventiva de seguretat i ordre públic a escala europea més eficaç. En definitiva, l’origen de tot està en un dèficit moral de la mateixa societat europea.
Exigim un compromís efectiu i més gran amb la pau i la reconciliació arreu, i de manera urgent a Ucraïna i Rússia, Israel i Gaza, el Sudan i altres indrets d’Àfrica. Volem una política més eficaç per la pau i el desenvolupament que la fins ara exercida i fracassada amb aquests països, i una de millor per Iberoamèrica.
Entenem que cal una defensa europea, però refusem que aquesta sigui instrumentalitzada en funció d’un creixent conflicte amb Rússia, que cal desconstruir generant condicions per la pau i la cooperació. És un suïcidi per a Europa empènyer per necessitat a Rússia a la influència creixent de la Xina. Rússia és també Europa.
Entenem que la política europea ha de servir per reduir la desigualtat i els grans oligopolis.
Demanem un millor control dels recursos econòmics europeus lliurats als estats membres i una menor despesa del manteniment de les institucions europees.
Propugnem la promoció del bé comú i la justícia social, la solidaritat (immigració, pobresa, atur, solitud), i subsidiarietat, que comença en la família i en les instàncies més properes a ella.
Cridem a votar tenint en compte que es tracta d’un vot europeu i, per tant, cal considerar el vot per als grans grups del Parlament Europeu.
Afirmem que cal aconseguir que l’aliança de socialdemòcrates, lliberals, verds i extrema esquerra, deixi d’imposar la seva hegemonia en polítiques decisives com les marcades per la doctrina de gènere, l’avortament massiu i eugenèsic, el refús a la cultura cristiana, entre d’altres.
Per tant, entenem que el nostre vot s’ha d’adreçar als partits que formen part del Grup Popular Europeu, si bé amb moltes reserves per la seva actitud ambivalent i als del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, que incorpora grups d’inspiració cristiana, i està presidit per la primera ministra italiana Meloni.
Ajuda’ns a difondre aquesta Declaració.
Corrent Social Cristià
- www.elcorrent.org
- LinkedIn: https://www.linkedin.com/company/elcorrent/
- Instagram: https://www.instagram.com/el_corrent/
- Facebook: https://www.facebook.com/elcorrent
- X: https://twitter.com/el_corrent
- Youtube: https://www.youtube.com/@el_corrent
