La decisió del conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, d’emetre una resolució prohibint que els grups d’oració que participen en la iniciativa «40 Dies per la Vida» es situïn a les rodalies dels centres avortistes vulnera drets constitucionals fonamentals: en primer terme, el de llibertat de culte, però també els d’expressió i reunió.
Aquests petits grups d’oració, d’unes poques persones: dues, tres, cinc… ni tan sols tenen l’obligació legal de comunicar la seva presència a l’Administració, cosa que malgrat tot, i per bona voluntat, fan. Preguen en veu baixa a certa distància de les portes de les clíniques avortistes, mostrant cartells on ofereixen les seves pregàries i ajuda a les mares i els seus fills.
La seva forma de procedir no està tipificada com cap de les conductes punibles que descriu l’article 172 quater del Codi Penal, introduït recentment per la Llei Orgànica 4/2022, de 12 d’abril. Aquest article imposa una pena de presó de tres mesos a un any, o treballs en benefici de la comunitat de trenta un a vuitanta dies, a qui «per obstaculitzar l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat». Les mateixes penes estan previstes per a qui, de la mateixa manera, assetgi el personal dels centres avortistes amb l’objectiu d’obstaculitzar l’exercici de la seva professió.
La condició necessària per a l’aplicació d’aquest article, malgrat la indeterminació del redactat, és «obstaculitzar», acció que òbviament no cometen els grups d’oració. D’aquí que una mesura limitadora similar que va intentar aplicar el govern del País Basc fa quatre mesos fos deixada sense efecte pel seu Tribunal Superior de Justícia.
Malgrat aquests antecedents, el conseller Elena ha dictat una resolució que obliga als qui preguen a desplaçar-se a una distància suficient per no ser visibles des de la clínica avortista, i limita així l’exercici dels seus drets constitucionals.
Crida l’atenció que en un país com el nostre, pròdig en ocupacions, escarnis i concentracions que s’exerceixen amb total impunitat, malgrat que impedeixen l’exercici de drets de tercers, el govern centri la seva atenció en aquests modestos grups de pregària i els reprimeixi. Alhora, també causa estranyesa la protecció especial de què gaudeixen les clíniques avortistes per iniciativa del govern de Sánchez. Repressió dels qui preguen en veu baixa; privilegi a les clíniques privades on s’avorta, perquè cap altra activitat gaudeix d’un règim especial com el seu.
L’equip legal de «40 Dies per la Vida» ha interposat recurs contenciós-administratiu contra la resolució del Departament d’Interior. Volem cridar l’atenció sobre les conseqüències de la decisió del conseller Elena si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tomba la resolució, com va succeir el 2022 al País Basc. En aquest cas, haurà estat una actuació del govern no ajustada a dret sobre la qual ja disposava d’antecedents judicials que la desconsellaven.
La casuística dels fets assenyala una deriva que deteriora l’estat de dret de manera greu, perquè és un exemple de com les lleis s’aproven i s’apliquen d’acord amb els interessos ideològics del poder polític, i no en funció dels drets objectius dels ciutadans. Ara els afectats són uns perquè preguen… qui seran els següents?
Demanem públicament a la Síndica de Greuges que, d’acord amb les seves atribucions, actuï d’ofici i intervingui en defensa dels drets dels ciutadans.
