La majoria del Congrés dels Diputats i la Fiscalia General de l’Estat no indaga sobre el 99,8% dels casos de pederàstia. Només l’interessa el 0,2% presumptament atribuïble a sacerdots i religiosos
Les dades són ben conegudes: els casos de pederàstia confirmats i presumptes produïts entre 2009 i 2019, és a dir, els que realment tenen efectes penals perquè no han prescrit, tan sols incriminen sacerdots i religiosos en un 0,2%. Aquesta dada procedeix de la fundació ANAR, que des del 1970 es dedica a l’atenció de nens i adolescents en risc.
El que significa que en la seva quasi totalitat les víctimes de presumptes abusos han tingut altres responsables. Destaquen el 39,2% dels casos comesos pels familiars més propers (pares, avis, germans i germanes, padrastres, madrastres i germanastres). L’entorn familiar més llunyà i els amics de la família signifiquen el 15,3% (amb una participació significativa d’oncles, 5,4%; i nebots, 4,7%). La parella o exparella del menor representa el 8,0% dels casos. Els abusos produïts per relacions sorgides d’internet són el 5,25%, i els produïts per professors i monitors del lleure 4,7%.
La qüestió és per què donada a conèixer aquesta xacra social de la pederàstia, ni el Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General investigaran la immensa majoria de casos, i els limitaran tan sols al 0,2% eclesials? La manipulació de la realitat i la discriminació que es comet es fa evident si es considera que, els professors, que representen el 3,7% dels presumptes abusos, i que no són ni de lluny el col·lectiu més nombrós, que és un grup corporatiu bàsicament integrat per funcionaris estatals i significa 18 vegades més que els sacerdots i religiosos, no són objecte d’atenció. És que l’Estat és innocent de les responsabilitats del seu col·lectiu?
Volem recordar a més, que la Fiscalia General de l’Estat, quan era titular María José Segarra Crespo i ministra de Justícia l’actual Fiscal General, Dolores Delgado, ja va sol·licitar a les diverses instàncies fiscals una informació, que mai va culminar, sobre tots els casos de pederàstia, i no exclusivament els religiosos. Per què ara es limita tant el focus de la indagació?
Hi ha una voluntat política deliberada de treure del focus el problema social de la pederàstia, tan estès a la nostra societat, i amagar-lo darrere els sacerdots i religiosos, que com a col•lectiu presenta un nombre de casos de reduïda incidència, tant en termes relatius com absoluts, en comparació amb tots els altres col•lectius que es relacionen amb menors. En realitat, es pretén convertir l’Església en boc expiatori d’un pecat social i de les institucions civils.
Exigim una rectificació dels Diputats i de la Fiscalia a fi d’estudiar tots els casos verificats i presumptes, i incloure totes les víctimes.
Tot el que no sigui això és ocultació per part de les institucions i constitueix un escàndol i una vergonya.
