El confinament de la comarca del Segrià, a causa del creixement de la pandèmia, ha mostrat en primer pla un problema social que expressa alhora una crisi moral que ve de temps enrere. És la situació dels temporers de la fruita que viuen molts d’ells en unes condicions absolutament inhumanes: no tenen papers, ni contracte de treball, ni targeta sanitària. Molts dormen en barracons en males condicions i fins i tot altres ho fan al carrer. Enguany aquest fet s’ha multiplicat perquè han acudit més persones d’aquesta condició de les habituals. Però, és una situació que es repeteix any rere any sense que les administracions no hagin fet un abordatge ferm de la mateixa. Sembla com si els governs locals, el català i l’espanyol tinguessin una gran facilitat per fer declaracions genèriques de solidaritat amb els immigrants i els refugiats, però que, a l’hora de concretar-ho, tot quedi en no res. I no només això, sinó que com el problema és complex, les responsabilitats administratives estan repartides entre diversos nivells i facilita que es passin la pilota, o fins i tot l’acusació, d’uns als altres.
Amb tot això, també es produeix una crítica, la majoria de vegades injustificada, als pagesos que contracten aquests treballadors. Segur que una petita part d’aquests pagesos els explota, però no és el cas de la gran majoria. I en tot cas, sabent el què succeeix, la inspecció laboral de la Generalitat hauria d’actuar per obligar a regularitzar aquelles situacions malgirbades, i això es fa en escassa mesura. Com en escassa mesura ha actuat preventivament el Departament de Salut de la Generalitat en la situació actual de pandèmia.
Com a cristians, el primer que cal reclamar és l’acollida i el tracte humà a totes aquestes persones; és a dir, garantir que tinguin un lloc digne on descansar i poder romandre quan no treballen. Si els treballadors de la fruita són necessaris perquè sense ells no es podria recollir la collita, és evident que hi ha dues condicions que s’han de complir: la del salari que estipula la legislació i la de les condicions d’habitatge.
Les diverses administracions públiques haurien coordinar l’exercici de les seves competències per garantir a aquests treballadors durant la campanya de recollida, a més del salari que els correspon legalment, l’atenció humana bàsica relacionada amb la sanitat i el descans.
Demanem a la Generalitat, al govern espanyol i a les autoritats locals i comarcals que siguin capaces de posar-se d’acord per concretar una resposta que estigui a l’altura de la dignitat humana dels temporers. Si aquesta necessitat s’hagués satisfet abans, amb tota certesa Lleida avui no tindria el problema que té.
