Fa 10 anys que el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre el recurs contra la vigent llei de l’avortament

Enguany es compleix el 10è aniversari de la presentació per part del Partit Popular del recurs contra la llei sobre l’avortament que va aprovar el Congrés per iniciativa del govern del  president Zapatero.

És un fet insòlit i inaudit que malmet la confiança en l’última instància garant de la constitucionalitat, que una dècada després no hagi encara resolt el qüestionant. És lesiu per a l’estat de dret perquè quina garantia ofereix un tribunal que actua d’aquesta manera. Encara més, si és que això és possible, quan per altres qüestions ha procedit amb una celeritat extraordinària. Quina importància té pel sistema constitucional espanyol el valor i significat de la vida humana? Perquè aquestes dues qüestions, significat del començament de la vida i valor d’aquesta, són les que estan en qüestió amb aquella legislació.

Però l’escàndol de l’ocultació del recurs -què significa sinó la dècada transcorreguda?- per part del Tribunal Constitucional, cal afegir, en un segon ordre, el desinterès del Partit Popular pel seu propi recurs. Com pot acceptar, si per a ell la llei de l’avortament és tan important com dóna entendre un recurs al TC,  que deixi passar tants anys sense efectuar el més mínim pronunciament? Aquest desinterès ha de ser esmenat immediatament si no vol donar lloc a un pèssim judici sobre la seva forma de procedir.

Conseqüentment:

• demanem al Tribunal Constitucional, que situï en la seva agenda de treball i resolgui d’una vegada per totes el recurs referit.
• També demanem al Partit Popular que es personi en la forma que procedeixi davant el més alt tribunal, i sol·liciti la immediata resolució del recurs.

Fora del Partit Popular ningú més està legitimat per fer-se present en aquesta qüestió, però aquesta limitació legal no significa que romanguem de braços plegats, perquè l’afer és massa greu i en un doble abast.

El primer ja apuntat, sobre el menyspreu a la condició jurídica de la vida humana del que ha de néixer.

Hi ha a més una segona qüestió: amb independència de tenir una posició oposada o favorable a l’esmentada llei, la forma de procedir del TC assenyala una fallida greu del sistema constitucional, i que per tant ha d’interessar a tots els que vetllen des d’una posició o altra per l’estat de dret.

Per aquesta raó:

• ens adreçarem a tots els degans dels col·legis d’advocats d’Espanya i a la seva organització col·legial, i a totes les associacions de jutges i fiscals per exposar-los el que des del nostre punt de vista és una anomalia.
• ens adreçarem a les organitzacions presents al Parlament Europeu, i als representants del Consell d’Europa, per donar a conèixer l’anòmala situació que es viu a Espanya en l’ordre constitucional. Serà l’inici d’una acció europea i internacional per mostrar el risc que significa pels drets constitucionals procediments d’aquesta mena.

Ens desagrada profundament, haver de recórrer a la queixa pública. Ho voldríem d’una altra manera, però el fet és massa greu per romandre més temps en silenci, perquè en aquest cas el silenci és còmplice.