Ho tornem a fer: interpel·lem el Parlament de Catalunya sobre la seva fixació Església-pederàstia

Des d’e-Cristians estem assumint la responsabilitat de defensar l’Església catòlica dels atacs que està rebent la institució religiosa per part d’institucions polítiques, que assenyalen l’Església com a principal cap de turc de la presència de la pederàstia a la societat, quan és una de les institucions que més lluita contra la pederàstia.

Ara tornem a insistir amb els partits polítics presents al Parlament català per segona vegada amb una nova carta en què instem les formacions de l’arc parlamentari a acceptar que «hi ha un problema estructural amb la pederàstia a la nostra societat, i els àmbits als quals afecta poc tenen a veure amb l’Església».

La carta d’e-Cristians recorda que el 22 de febrer passat, els grups parlamentaris d’ECP, ERC i la CUP van registrar al Parlament de Catalunya una petició conjunta per tal que el Ple acordés la creació d’una comissió d’investigació sobre la pederàstia a l’Església. Posteriorment, el grup parlamentari de JxCat va registrar una esmena per ampliar aquesta comissió a altres àmbits, proposant que es faci extensiva la investigació també a l’àmbit escolar, esportiu i de lleure, entre d’altres. L’esmena també demana que la comissió compti amb la participació d’experts.

La missiva està signada per Josep Miró Ardèvol, president e-Cristians, en nom de la Comissió Executiva i del Secretariat General de l’associació, i explica una realitat, que no són abundants els estudis, ni tan sols des d’instàncies públiques sobre aquest fenomen trist, però els que existeixen assenyalen un sentit determinat, «com hem constatat en les referències precedents». A la nostra carta fem referència al fet que un informe del 1994 del Ministeri d’Afers Socials apuntava que els abusos a menors comesos per mestres i professors afectaven el 23% de les nenes i el 10% dels nens. És l’únic estudi de prevalença realitzat a nivell estatal.

La carta remesa als grups parlamentaris afirma que la participació de persones vinculades a l’Església catòlica en aquest tipus de delicte “pot ser molt dolorós”, però alhora “és molt marginal en relació amb el conjunt del problema a la nostra societat”. A més, «l’Església ha demanat perdó reiteradament i fa anys des del Papa Benet XVI, s’han adoptat mesures rigoroses per prevenir i fer front al problema de la pederàstia. De fet, és l’única institució que ha adoptat mesures sistèmiques en aquest sentit».

El text denuncia que d’acord amb les dades exposades, «seria un greu escàndol per injust, inútil i discriminatori des de la perspectiva de gènere, que el Parlament de Catalunya decidís investigar només els casos de pederàstia que tenen relació amb l’Església catòlica, ignorant el 99,5% o el 99,8% restant dels casos».

Així mateix, es demostraria que més que investigar sobre un problema gravíssim estès al conjunt de la societat, el que es pretén és assenyalar un grup social molt específic, el de persones vinculades a l’Església catòlica, com a responsables de la pederàstia. Serien el boc expiatori que permetria amagar un delicte tan estès a la societat. En definitiva, el Parlament estaria promovent un tracte injust, atemptori dels drets fonamentals de les persones vinculades a l’Església. Perquè, quina seria la reacció si el Parlament es plantegés la constitució d’una comissió per estudiar els delictes de robatori amb violència, però només els comesos per gitanos o immigrants? Amb raó s’acusaria la iniciativa de racisme i xenofòbia. Investigar només persones vinculades al catolicisme significa criminalitzar tot un grup de població a causa de la seva confessió religiosa».

A més, des d’e-Cristians apuntem un fet objectiu, si es desenvolupa aquesta investigació en els termes plantejats actualment, seria «un treball inútil» perquè en ser tan marginal en relació amb l’autoria dels casos observats, «es produirien conclusions errònies i les polítiques per prevenir serien inútils». També «l’ajuda a les víctimes seria ridícula perquè només es considerarien menys de l’1% dels casos i seria discriminatori des de la perspectiva de gènere a causa del gran biaix que es comet en considerar un grup de casos tan reduït i parcial, que faria que les principals afectades pels abusos sexuals, les noies i les nenes, apareguessin com una minoria, i alhora serien sobreestimats els casos que tenen com a autor persones que senten atracció cap a nens i adolescents del mateix sexe».

És obvi que, segons les dades que aportem des d’e-Cristians no es pot investigar un problema social com és la pederàstia, limitant-se a un àmbit concret que representa només el 0’57% (en la relació delictes i casos en curs a les fiscalies) o el 0’2% (sacerdots segons la Fundació ANAR), o que ni tan sols apareixen a l’estudi de Save the Children. «Suposaria desatendre la immensa majoria de les víctimes. Amb raó es pot produir una protesta social per una investigació tan esbiaixada».

És per això que la carta demana que en el cas que el Parlament de Catalunya acordi la creació d’una comissió de recerca sobre els casos de pederàstia, «abordi tots els àmbits socials on han estat més nombrosos aquests abusos, com ara l’escolar, l’esportiu i de l’oci».

A més, es demana que d’acord amb el que preveu l’article 67.2 del Reglament del Parlament de Catalunya, la comissió d’investigació esmentada ha d’incorporar «especialistes, amb tasques d’assessorament tècnic, en nombre igual al de diputats membres de la comissió». I que aquests especialistes «siguin persones de reconegut prestigi en els àmbits penal, d’atenció a menors, educatiu, esportiu i associatiu, amb diversitat de coneixements, de manera que el pla de treball de la comissió pugui abordar el problema de la pederàstia en la màxima amplitud possible. Que en aquest cas la nostra associació sigui cridada per aportar la informació i l’anàlisi de què disposa».

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Menú