Josep Miró i Ardèvol, publicat a La Vanguardia el 20-6-2022
El president Sánchez pot presentar alguns resultats parcials positius, però sumat i restat tot, el balanç és dolent i, a més, en la seva valoració s’ha d’incloure el dopatge de la nostra economia per tres vies. La del Banc Central Europeu amb els diners “de franc total” i la compra de deute, els fons europeus ordinaris i els addicionals de Next Generation, tan mancats de transparència com l’ús de l’avió Falcon del president. Vivim immersos en un superpla Marshall, però en nosaltres no es percep que s’estiguin configurant uns nous “30 anys gloriosos”, com sí que va passar a l’Europa del 1947. Només en fons Next Generation, Espanya rep una mica menys d’euros constants que aleshores el Regne Unit, França i Alemanya. Si amb aquest dineral no s’alça el vol, i encara confiem en el turisme com a salvació, un clàssic del franquisme, alguna cosa molt greu falla en la direcció del país. Seguir llegint.
