Pilar Torra Julià
La meva amiga Àngels Costa m’ha animat avui a escriure -com ella ha fet- un agraïment al nostre estimat bisbe emèrit Xavier Novell. El meu cor ja fa dies que m’ho demanava.
Vaig conèixer el Bisbe quan feia poc que havia rebut la seva ordenació episcopal. Em va sorprendre perquè des del primer moment se’m va mostrar proper i disposat a escoltar les meves opinions. Recordo perfectament que abans de sortir al programa “El Convidat” ens va demanar què en pensàvem a un grupet que estàvem dinant en una de les reunions que teníem al Seminari de Solsona els que formàvem part d’alguna Delegació del Bisbat de Solsona. Personalment el vaig animar a sortir en l’entrevista perquè creia que conèixer de més a prop el nostre Bisbe faria un gran bé.
Com a delegada de Pelegrinatges durant una temporada, vaig tenir el regal que ens pogués acompanyar en moltes d’aquestes sortides que fèiem de tant en tant per a conèixer indrets d’interès per a la nostra fe. Vaig poder ser testimoni de molts moments de servei discret que no eren notoris per a la majoria de pelegrins. Recordo especialment un dia que vam estar hostatjats a França, en una casa religiosa molt humil. Els més de 50 pelegrins vam sopar i vàrem fer ús de tota la vaixella que ens van oferir les monges, però quan va tocar anar a dormir després d’una jornada esgotadora, el nostre Bisbe es va adonar que les germanes no tenien rentavaixelles i em va demanar discretament que l’ajudés a rentar tots aquells plats i coberts. Recordo que la pica on havíem de fer-ho era molt baixa i ben aviat vaig tenir mal d’esquena, però allà va estar ell fins a acabar de recollir-ho tot.
El 13 de març de 2013 un grupet del Bisbat juntament amb el nostre Bisbe vam veure en directe al Papa Francesc quan va ser escollit i va sortir al balcó a demanar pregàries per al seu Pontificat. He vist també al nostre enyorat Pastor demanar moltes vegades pregàries humilment per a ell, amb la consciència que tots ens necessitem. En canvi alguns dels que l’han criticat aquests dies potser es creuen tan rectes que mai els he sentit demanar una pregària per a ells a ningú.
Seguint les recomanacions del Papa Francesc, el Bisbe Xavier instaurar al seu Bisbat la gratuïtat en els processos de nul·litats matrimonials. També va beneficiar a diverses famílies amb pobresa energètica quan no se’n parlava tant d’això de la llenya d’un bosc pertanyent al Bisbat i va facilitar les vacances per a moltes famílies en rectories de la Diòcesi.
Així mateix va propiciar els “Encontres Fratello” amb el Sant Pare i va anar al capdavant del pelegrinatge acompanyant un grup de persones en situació de precarietat juntament amb una bona colla de voluntaris. Sé que va compartir habitació amb un d’aquests pelegrins vulnerables. La seva entrega i disponibilitat era màxima.
Sempre que el vaig necessitar va estar disponible per a mi. Es notava que s’alegrava amb les meves alegries i empatitzava quan jo tenia una dificultat. Que diferent d’aquesta imatge que alguns han presentat de persona distant!!! Sé de moltes persones que l’estimen molt i que li estan agraïdes.
Estimat Bisbe, si llegeix aquestes pobres línies, li demano que no oblidi que els que el coneixem de debó el portarem sempre al cor.
