El ple del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), va aprovar el 9 de maig de 2002 els “Criteris per al tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment“. Era la conclusió d’un llarg procés iniciat per e-Cristians, a causa de les desconsideracions i ofenses de la televisió pública de Catalunya vers el fet religiós catòlic.
e-Cristians va prendre la iniciativa de presentar un informe jurídic realitzat per l’especialista en dret canònic, Àlex Seglers, “Informe Jurídic sobre la protecció dels sentiments religiós als Mitjans de Comunicació”. També va presentar un dictamen dut a terme pel professor Dr. Eduard Bajet Royo, Catedràtic de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el professor Dr. Santiago Bueno Salinas, Catedràtic de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Mª Jesús Gutiérrez del Moral, professora de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona “Dictamen sobre la Protecció de la llibertat religiosa als Mitjans de Comunicació”.
Els “Criteris”, si bé no satisfeien plenament el que plantejàvem, era un pas important en el decisiu respecte al fet religiós, basat en un principi propi dels mitjans audiovisuals com és l’autoregulació.
Els citats “Criteris” estableixen, entre altres qüestions:
- Respectar i fomentar la llibertat religiosa en la seva dimensió col·lectiva com a valor social positiu, fet que implica un respecte a totes les Confessions o Entitats religioses, així considerades i reconegudes per l’ordenament jurídic.
- Respectar els sentiments individuals i col·lectius, de forma que, no s’utilitzin indegudament, encara que es faci en clau d’humor, aquells símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa.
- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’expressions que puguin suscitar discriminacions per motius religiosos.
- Rebutjar, que en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre i que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen.
- Aplicar el principi d’igualtat de tracte per a totes les confessions independentment de la incidència sociològica que tinguin.
- Els operadors han de ser conscients a priori -donada la societat cada vegada més plural, heterogènia, multicultural i secularitzada- mitjançant l’establiment de codis deontològics, de l’actitud a adoptar pel que fa al tractament de les creences o dels símbols religiosos en els programes d’entreteniment i de la seva posterior repercussió i abast que aquest tindrà en el conjunt de la ciutadania.
Tots aquests criteris han estat greument conculcats per la paròdia de la Verge del Rocío del programa “Està passant” de Toni Soler i Jair Domínguez, constitutiu d’una ofensa molt greu a les creences religioses dels catòlics i de les altres confessions cristians: evidentment pel tracte donat a la Verge, però també al propi Déu, per la forma com el programa va tractar la figura del nen Jesús:
- És un exercici inacceptable de fòbia catòlica, i una ofensa deliberada al sentiment religiós d’una part important de la població de Catalunya.
- Una manifestació de fòbia sobre la parla i cultura andalusa, particularment divisiva en el cas del nostre país, on una part dels seus ciutadans la consideren com a pròpia.
- Un dany difícil de reparar pel prestigi de Catalunya i de les seves institucions. No hi cap dubte que aquest cas es farà present als informes anuals sobre cristianofòbia de l’Observatori espanyol i europeu.
Tot això, conseqüència d’un exercici de poder mediàtic a càrrec d’uns saltataulells consentits com són els senyors Soler i Domínguez, ha de ser reparat, i com tota reparació exigeix una penalització proporcionada i pedagògica.
El primer que cal exigir és acatament cap a les normes de les quals el CAC es va dotar, i que TV3 va assumir. Aquest respecte obliga. Si no són capaços de respectar-se a si mateixos en el seu acord, difícilment poden reconèixer res valuós, i per extensió no són mereixedors del respecte ciutadà.
Si no es tallen de soca-rel aquests comportaments anticristians, i xovinistes, i no es rectifica de forma clara i notòria, significarà que Catalunya es va transformant en una espècie de república bananera, on els qui controlen parcel·les de poder, cas de TV3 i de Toni Soler i la seva productora, campen al seu antull.
Per les raons esmentades exigim:
- Del CAC, l’aplicació dels seus esmentats “Criteris”, l’adopció de mesures en relació amb TV3 i el programa, que incloguin l’obligació de formular una petició d’excuses per part de l’entitat i el responsable del programa “Està passant” en el mateix horari i que siguin també trameses en els informatius de la televisió.
- A TV3 perquè que posi fi, com mesura de restitució, a la contractació del programa del senyor Toni Soler, “Està passant”.
- Al president de la Generalitat, que es pronunciï a partir del coneixement d’aquests fets i els deures que se’n deriven, en la seva doble dimensió d’ofensa religiosa i xovinista.
- Als membres de la Comissió del Parlament competent en relació amb el CAC i TV3 perquè examini el programa, la documentació aportada i adopti un acord, que sigui portat al Ple com a Proposició de Llei per regular el tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment a la ràdio i televisió pública de Catalunya.
- A la Síndica de Greuges, perquè emeti l’informe i les recomanacions que fan al cas.
- Als anunciants del programa i en general als anunciants de TV3, perquè tinguin coneixement que la seva publicitat afavoreix aquest tipus d’actuacions tan lesives per al respecte, i la convivència, a fi que deixin d’anunciar-se fins que siguin presentades les correspons peticions d’excuses.
- A tots els partits polítics perquè abans de les pròximes eleccions es manifestin sobre aquest afer tan desconsiderat, agressiu, divisiu.
- Als bisbes de Catalunya per al seu coneixement sobre les actuacions empreses i el seu fonament.
Finalment, cridem a tots els grups, entitats, associacions i a totes les persones de bona voluntat a participar activament a fi d’assolir les qüestions demanades. Cal que aturem d’una vegada per totes, aquesta degradació de Catalunya.
