Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Aquesta setmana voldria cridar la vostra atenció sobre les visites ad limina dels bisbes espanyols al Papa, i també sobre les converses entre el president de la Conferencia Episcopal Española, cardenal Juan José Omella, i el ministre de la presidència, Félix Bolaños. Les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre la primera d’aquestes qüestions són ben diferents. En uns casos, per exemple la corresponsalia de La Vanguardia, sembla com si les qüestions tractades entre els bisbes espanyols i el sant Pare, i també no ho oblidem la secretaria d’estat, que és un pas obligat d’aquestes visites, haguessin surfejat per sobre dels problemes i tensions que l’Església manté a Espanya amb el govern. Haurien ocupat llocs de rellevància les qüestions més generals, com la immigració, i en tot cas això sí, “l’exigència” d’El País sobre presumptes casos de pederàstia.
En contrapartida, llegint altres informacions d’altres mitjans, sí que es posa en relleu els punts conflictius que estan sobre la taula com l’eutanàsia o la llei d’ensenyament. El que sí que sembla clar és que hi ha disponibilitat de revisar els acords entre la Santa Seu i l’Estat, si bé això encara pertany a un àmbit molt imprecís. Aquest fet també podria representar la revisió de la llei sobre la llibertat religiosa de 1980. En tota aquesta qüestió és molt important que no es perdi de vista el principi constitucional espanyol que el configura com un Estat neutral que col•labora amb les confessions religioses i de manera específica amb l’Església catòlica. En cap cas és, per tant, un Estat laïcista com ho puguin ser França o Turquia, i molt menys encara un Estat ateu en el qual tota referència a Déu hagi estat exclosa de les institucions públiques (malgrat que a vegades sembli que la situació és aquesta).
Per una altra banda, les converses entre el ministre de la presidència, i home clau del govern Sánchez, Bolaños, i el cardenal Omella, a més dels eterns temes econòmics i la permanent amenaçada d’aplicar l’IBI a l’Església amb una acció que si es fes seria l’element discriminatori, perquè la seva exempció és extensiva a les fundacions, partits polítics, organitzacions sindicals i altres entitats d’aquesta mena, han tingut dos principals punts d’interès en la denúncia d’El País sobre els presumptes casos de pederàstia, sobre els quals ha insistit la part governamental, i la crítica des de la perspectiva de l’església de la llei Celaá que limita els drets dels pares i posa en risc la continuïtat de l’ensenyament concertat.
Els catòlics faríem bé en interessar-nos d’aquestes qüestions perquè ens afecten com a col•lectivitat, com a poble de Déu a més de com a ciutadans. L’església i la institució eclesial també farien bé informant amb més detall i claredat i des de fonts pròpies sobre el què es planteja en aquests contactes i quins són els resultats. És evident que no es tracta de retransmetre en directe, qüestions que tenen molts elements necessaris de discreció, però sí que hi ha el deure de mantenir una correcta informació per part dels pastors, sense la qual la responsabilització i la participació que formen part dels principis de la doctrina social de l’Església, esdevé impossible.
Tres temes més que crec que et poden interessa:
- Un és aquesta breu gravació en la qual tracto sobre l’acció política sistemàtica de cancel·lar els cristians, no només la fe, sinó el seu exercici lliure i ple, la cultura i, de fet, la pròpia condició de la naturalesa humana, davant la inanitat de les respostes, cal una resposta unitària de els cristians, no sols de fe, sinó també de cultura, per construir l’alternativa. Passar de Contraculturals a alternatius i organitzar-nos des de la nostra diversitat de vocacions i serveis a les Assemblees Cristianes.
- El segon aspecte és que us convido a anar llegint la revisió del meu llibre sobre La Sociedad Desvinculada, en concret us convido a llegir aquest punt que aborda l’origen de la societat desvinculada, les grans ruptures que genera i les crisis acumulades sense resolució que provoca, i que té la causa inicial en la progressiva transformació cultural i moral d’una societat basada en un marc de raó objectiva en un altre, el fonament del qual ha estat la raó instrumental. Aquesta qüestió, que subjau en les anàlisis històriques de les crisis de la modernitat, ha estat escassament considerada, amb sensibles excepcions, com Max Horkheimer, i és la causa de la dificultat de la societat actual per diagnosticar els seus propis mals. Els il·lustrats van pensar que era possible assolir acords superiors, només mitjançant raonaments basats en la utilitat. Aquest va ser el gran error. Aquest blog introdueix tota aquesta qüestió decisiva.
- Per últim, us convido que participeu en la II Assemblea virtual de ForumLibertas sobre l’Alternativa Cultural Cristina el 31 de gener a les 19h. Aquí trobaràs tota la informació d’aquesta trobada, que considero que és de molt d’interès, tant pel seu contingut com pel seu abast, perquè és l’únic fòrum en el qual, malgrat les dificultats de la diferència horària, hi participen seguidors nostres d’Amèrica Llatina.
