El 3 de febrer comença al Congrés el tràmit d’aprovació de la proposta de reforma del Codi Penal que castigarà amb penes de presó d’entre tres mesos i un any les persones provides que acudeixen als voltants de les clíniques abortives per ajudar les mares o per pregar.
És per això, i per fer arribar la seva disconformitat, que diverses de les organitzacions que integren l’Assemblea d’Associacions per la Vida, la Llibertat i la Dignitat, estaran presents al Senat com a protesta.
La iniciativa manifestarà la seva oposició absoluta a la modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per penalitzar el assetjament en les dones que acudeixen a clíniques per a la interrupció voluntària de l’embaràs, a través de la qual es planteja una greu restricció de les llibertats i drets fonamentals de tots els espanyols.
L’estructura de l’acte començarà a la Sala Clara Campoamor del Senat d’Espanya amb la benvinguda a les organitzacions civils a càrrec dels Grups que hi participin (hi haurà PP i Vox i UPN, que només té un senador).
Posteriorment, hi haurà una presentació per part del representant de l’Assemblea d’Associacions i Neos i les altres organitzacions que les integren a càrrec de María San Gil i de Jaime Mayor Oreja. Per part d’e-Cristians, impulsora de l’Assemblea d’Associacions, hi participarà el membre de la Comissió Executiva, Pablo Ginés.
Posteriorment, explicaran les accions dels rescatadors Marta Velarde Mayol, de Más Futuro i Rescatadores San Juan Pablo II. Tot seguit participarà l’Escola de Rescatadors a càrrec de Jesús Poveda.
Finalment, després d’alguns testimonis hi haurà una roda de premsa amb tots els participants al Salón de los Pasos Perdidos.
L’afegit d’última hora és fruit d’una esmena que va presentar el PNB a la proposició de llei orgànica primigènia del PSOE, partit del qual va partir a mitjans d’any la iniciativa per introduir aquest tipus penal exprofés contra els provida. Esmena que els socialistes han acceptat.
Els nacionalistes bascos argumenten que la persecució penal ha de ser d’ofici, i no pas com a delictes privats, perquè «en això les dones també necessiten acompanyament institucional». I afegeixen que, si es requeria denúncia, «molts delictes quedarien impunes perquè sobretot les dones volen preservar la seva intimitat».
D’aquesta manera, i seguint el protocol de la violència de gènere, n’hi haurà prou que qualsevol persona que afirmi estar presenciant un delicte a les portes d’una clínica abortiva truqui a la Policia. Els agents es personaran i elaboraran un escrit que remetran al jutge (no hi ha detencions tret dels casos de violència). El jutge, alhora, citarà les parts a un judici sobre delictes lleus.
Hi ha una segona homologació amb els casos de violència de gènere. L’apartat 3 del nou article 172 quater del Codi Penal obre la porta a dictaminar ordres d’allunyament: «Ateses la gravetat, les circumstàncies personals de l’autor i les concurrents en la realització del fet, el tribunal podrà imposar, a més, la prohibició d’acudir-hi determinats llocs per temps de sis mesos a tres anys».
