Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
La Quaresma d’enguany la recordarem pel sofriment causat per la invasió d’Ucraïna. Un conflicte molt greu que centra l’atenció discreta del papa Francesc, perquè junt amb la tragèdia de les víctimes que la pateixen s’hi afegeix la incertesa del seu desenvolupament que pot tenir dues derivades molt perjudicials. La primera està a la vista, i és l’impacte econòmic i social. El més dolorós són els milers d’ucraïnesos que es veuen en la necessitat de fugir, i també n’hi ha un segon menys intens, però més extens, que és el progressiu empitjorament de les condicions de vida a causa de la creixent inflació a Europa i l’alentiment de l’economia.
L’altre risc és incommensurablement més gran. Es tracta de la possibilitat que rodolant, rodolant, entréssim en un escenari bèl·lic que tingués com a consumació una guerra nuclear. Seria literalment espantós, i aquesta reflexió encara esdevé més preocupant, si es considera que ni tan sols pot ser el resultat d’una acció deliberada en aquest sentit, sinó el d’un error humà produït per una deficient interpretació dels moviments de l’altre. Cal pregar amb insistència perquè la pau imperi ben aviat.
Podem extreure una altra lliçó d’aquest moment tan difícil i és la que ens recordava el cardenal Tagle a la seva visita a Barcelona. Tot parlant de la guerra d’Ucraïna, ens recordava que al món s’estan produint i s’han produït amb anterioritat guerres terribles que occident ha oblidat que hi eren. Potser la proximitat de la tragèdia ens faci encarar el futur amb una major sensibilitat solidària.
El caràcter històric dels fets no pot fer-nos oblidar que altres qüestions es mantenen vives, perquè així ho volen els que les han generat. Seria d’una total ingenuïtat, per exemple, oblidar que segueix en peu a casa nostra un altre tipus de guerra que ens apliquen, com és la guerra cultural contra tot el que pugui significar, no ja a l’Església, sinó l’antropologia, la moral, la cultura sorgides del cristianisme. En aquesta guerra cultural un paper important ve ocupant des de finals del segle passat el fet de vincular l’estès delicte de la pederàstia exclusivament a persones que pertanyen a l’àmbit de l’Església catòlica. El focus, que va començar a l’àrea anglosaxona, fa més de dues dècades s’ha situat aquí. I no és perquè sí. Ara el govern Sánchez, seguint el fil de la campanya del diari El País, ha situat aquesta qüestió en primer pla. Govern i Congrés, controlats per les forces del govern, empenyen a crear una comissió sobre la pederàstia, però limitada només a persones que pertanyen a l’Església catòlica. És una brutalitat i una injustícia. I això no significa que com a catòlics hàgim d’excusar aquells malfactors que han actuat en el pitjor sentit possible sobre infants i adolescents. Jesús és molt clar i contundent en l’evangeli quan adverteix que val més que es lligui una pedra de molí al coll. Per tant, cap intent de difuminar responsabilitats en aquest sentit. Però l’escàndol i la injustícia hi són i només cal efectuar una comparació per constatar-ho. Què diríem si el Congrés decidís un bon dia que estudiaran els delictes de robatori amb violència, però només els comesos per gitanos o immigrants? Posaríem el crit al cel i diríem justament que és racisme i xenofòbia. Perquè no es pot vincular un grup de població concret a l’exclusiva d’un delicte. Doncs això que tant ens escandalitzaria ens està passant amb els catòlics sense cap mena de reacció. No només això, sinó que a més estimulem al fet que es mantingui aquest focus a força de voler fer comissions per estudiar aquesta mateixa qüestió en el si de l’Església, cosa que està molt bé si al mateix temps s’exigeix per part de les autoritats que es creï una comissió per indagar tots els delictes de pederàstia comesos, sigui quin sigui el subjecte. Perquè a més cal recordar que les xifres assenyalen que els casos atribuïbles a sacerdots, l’última dècada oscil·len entre el 0,2% i el 0,4% dels casos comesos, mentre que és públic i notori que entre funcionaris de l’estat relacionats amb el món de la protecció de la infància, de l’acollida, de l’ensenyament, del lleure, abunden molts més aquest tipus de delicte.
e-Cristians ha posat negre sobre blanc en un informe els fets i les dades que pots llegir i descarregar-te AQUÍ. La seva finalitat és difondre aquesta realitat i aconseguir generar l’opinió necessària perquè es posi fi al fet de fer servir als catòlics com boc expiatori i s’abordi l’escandalós delicte de la pederàstia en tota la seva dimensió. Perquè a més, aquest boc expiatori es fa servir per practicar la gran ocultació, és a dir, per no abordar el gruix dels delictes i qui els comet.
Et proposo que llegeixis amb atenció el document, el facis teu, el difonguis a través de les teves amistats i relacions, especialment en l’àmbit eclesial, i que ajudis amb les ulteriors iniciatives que emprendrem en torn seu. No pots continuar assumint que la pederàstia és sobretot un fet vinculat al món catòlic. No pots continuar sent còmplice de convertir l’Església i la teva fe en el boc expiatori que oculta la realitat que aquest delicte és un mal social que està estès i que cap instància ni cap govern està disposat a abordar, i que utilitza per una raó o altra a l’Església per aconseguir-ho.
