Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
La llei Celaá que es troba en tramitació al Congrés dels Diputats constitueix una clara amenaça del dret dels pares a educar els seus fills i deteriora encara més el paper de la família en el procés educatiu. Aquest és un error habitual en la legislació espanyola que ignora el rendiment escolar, que està en primer terme en funció de la capacitat educadora de la família i en segon de l’escola. En altres termes: un alumne d’una família amb capacitat educadora que va a una escola mediocre pot tenir millors resultats que el procedent d’una família despreocupada de l’educació del seu fill que vagi a una bona escola. L’abandonament escolar està empedrat d’aquesta mena de situacions. Aquesta és una evidència empírica que es produeix com a mínim des dels anys 80 i a l’inici dels treballs acadèmics d’en Coleman sobre la relació entre capital social i capità humà, i la seva traducció en termes de rendiment escolar. Malgrat aquesta evidència, l’estat a través del govern de torn sempre ha vetllat per negar els incentius perquè els pares s’ocupin de l’educació dels seus fills, condició bàsica perquè l’escola pugui dedicar temps real a l’aula a ensenyar competències concretes.
D’altra banda la Constitució espanyola estableix en el seu article 27.2 el dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills, i el 27.7 que els pares també intervindran en el control i la gestió de tots els centres sostinguts per l’administració amb fons públics. És a dir, la Constitució va més enllà i determina que aquest dret també s’ha de poder exercir en els centres de titularitat pública. La llei Celaá prescindeix d’aquesta obligació i a més limita aquesta capacitat paterna a l’escola concertada que és en ella on poden existir projectes específics de centre que encaixin millor amb la concepció d’aquella família. La Declaració Universal de Drets Humans a l’article 26.3 estableix que els pares tenen dret preferent a escollir el tipus d’educació que cal donar als seus fills. En aquest sentit la llei, actualment en tramitació, nega aquest principi en alguns casos de manera frontal i altres de manera insidiosa. No només això, sinó que una vegada més el govern, com també va fer en el seu moment el de Zapatero, pretén adoctrinar als nostres fills a través d’una assignatura específica que tindrà un dels seus eixos en la perspectiva de gènere, les identitats de gènere i la doctrina queer que afirma que no hi ha nens i nenes, homes i dones, sinó que cadascú ha d’escollir el que és d’acord amb les seves apetències sexuals dins d’una àmplia i difosa caracterització de tipus gais, lèsbics, transgènere, transsexuals, bisexuals, etc. Que tot això es porti a l’escola serà molt greu.
És per tant evident que cal oposar-se a aquesta llei i aconseguir d’una vegada per totes que la normativa per l’escola que sigui fruit del consens social i polític i no una imposició de la majoria política de torn.
e-Cristians, està treballant a escala espanyola, perquè tal com ha fet amb l’eutanàsia es pugui constituir una àmplia coalició civil i no partidista, per reclamar una llei fruit del consens.
Per si això no fos suficient, el Departament d’Educació de la Generalitat està actuant de manera que fa difícil el futur de l’escola diferenciada com la baula més feble de l’escola concertada. En el cas del Departament d’Educació de la Generalitat, e-Cristians ha formulat aquesta declaració que conclou amb la iniciativa d’escriure al president Torra per demanar-li sense efecte aquestes mesures arbitràries perquè en definitiva ell és l’última i decisiva autoritat. És important que es produeixin el màxim nombre d’escrits en aquest sentit, i per tant et demano que signis aquesta alerta i la difonguis.
Siguem cristians actius!!!
