Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
D’aquí a pocs dies, el 16 de juliol, es produirà el decretat homenatge oficial per les persones que han mort a conseqüència de la Covid-19. És bo que el país faci recordatori dels seus morts i expressin la seva solidaritat amb els vius. També ho seria que aquest fet no exclogués la dimensió religiosa que sobretot en el seu vessant catòlic, comparteixen la majoria de les víctimes. Però previ a aquest fet n’hi ha un altre de determinant: el reconeixement de la mort i la seva dignitat, més quan es van produir multitud de circumstàncies traumàtiques en molts moments finals d’aquestes persones, per la soledat amb què van haver d’afrontar el pas definitiu a l’altra vida, fet que demana un curós tracte de totes elles. I el primer gest de reconeixement d’aquesta dignitat passa necessàriament per reconèixer nominalment a tots els morts per la Covid-19.
En aquest sentit e-Cristians ha reclamat al govern amb la declaració “No hi ha homenatge a les víctimes de la Covid-19 sense reconeixement de les persones mortes” que actualitzi d’una manera definitiva, clara i fiable, els morts reals que han succeït per la pandèmia perquè a darrere de cadascuna de les xifres hi ha una persona amb noms i cognoms i aquesta persona, totes i cadascuna d’elles, es mereixen el reconeixement nominal. Tothom sap que la xifra de morts que dóna el govern i que manté congelada està molt lluny de la realitat. Si aquest fet no s’esmena, l’acte d’homenatge es convertirà en un gest d’hipocresia perquè es negarà el reconeixement de les persones realment mortes. Contrasta aquesta actitud d’ocultació amb els legítims esforços per identificar nominalment els morts de la Guerra Civil que van ser enterrats de manera irregular. Reiterem-ho: la dignitat reclama reconeixement.
Un segon aspecte que voldria remarcar aquesta setmana és la continuada ofensiva de la coalició progressista que governa Espanya contra l’ensenyament concertat. Els acords provisionals postulats pel govern en la Comissió de Reconstrucció exclouen dels 2.000 milions dedicats a ajudar a l’ensenyament a tota l’escola concertada. A més el text assenyala explícitament que part d’aquests recursos aniran a proveir places allà on facin falta, sobreentenent que aquesta falta no la cobreix l’oferta de la concertada. D’aquesta manera situarà aquest tipus d’ensenyament en unes situacions molt difícils per afrontar el futur: per una banda les exigències derivades de la pandèmia, per l’altra la crisi econòmica que necessàriament afectarà la disponibilitat de moltes famílies per fer front a la quota, i per últim la voluntat de multiplicar la competència de les places públiques sobre les concertades.
Vull subratllar que aquest model d’escola és la principal garantia perquè sigui efectiu el dret constitucional a educar els fills per part dels pares. Si l’escola concertada queda reduïda a la mínima expressió o només està a l’abast de les famílies amb ingressos elevats, aquest principi es convertirà encara en més paper mullat del que ja és a hores d’ara. La gran qüestió és si hem d’assumir passivament aquest escenari i forma de procedir de les autoritats que afecta un dels fonaments de la nostra societat perquè està vinculat al paper dels pares i la família. Hi ha una clara acció de l’estat per apoderar-se de l’educació dels nostres fills, és a dir de les seves ments, contravenint un principi fonamental d’un estat de dret que és el de la neutralitat del govern en aquest terreny. Podem acceptar que els governs es transformin en un agent ideològic que té com a finalitat formatar les mentalitats dels ciutadans començant per les dels infants?
e-Cristians considera que estem davant d’un afrontament decisiu i que romandre passius és renunciar als valors cristians i al dret de les nostres famílies. Per aquesta raó us cridem a participar activament en les nostres iniciatives.
Siguem cristians actius!!!
