En un moment llunyà en el temps, quan la televisió de Catalunya volia ser realment una televisió pública, de tots, va establir uns criteris pel tractament del fet religiós,després de llargues converses amb l’organització e-Cristians sobre la forma d’abordar la qüestió religiosa en els programés d’entreteniment. Era un principi de la necessària objectivació dels límits de la llibertat d’expressió en lloc de sotmetre’ls al criteri del poder que és el principi de tota censura. Però aquell intent, que hauria d’haver-se aprofundit i desenvolupat, no ha tingut continuïtat.
Ara l’afer entre l’esvàstica i el PSC, durament castigat, assenyala que el problema continua vigent i augmentat i no només perquè es pugui limitar la llibertat, sinó perquè és el poder l’únic criteri que es fa servir per establir els límits, i això és tant o més intolerable que la mateixa ofensa.
