Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Començo la meva Carta Setmanal amb un recordatori no suficientment celebrat: aquest passat 15 de maig s’han complert els 130 anys de la primera encíclica social de l’església Rerum Novarum, “de les coses noves” o també “dels canvis polítics”. Amb aquesta encíclica el papa Lleó XIII va obrir el fructífer camí d’encícliques socials que tots els seus successors han aprofundit i ampliat dotant l’Església d’una potent concepció en l’àmbit de les relacions socials, l’economia i la política, de tal manera que avui és l’única alternativa integral, completa a l’estat de coses actuals, a la manera de funcionar, que a la majoria no complau, però que a l’hora de la veritat ningú sap donar-hi una resposta completa. Malgrat aquest impagable capital intel·lectual, moral i pràctic, l’atenció que la mateixa Església, especialment en el cas català i espanyol, dedica a la seva aplicació pràctica, és molt pròxima a zero. S’ensenya més o menys en àmbits universitaris, té especialistes, però tot viu en un cercle tancat com si fos material de laboratori que no pot sortir de les quatre parets en les quals resta clos, quan precisament la seva missió és la de fertilitzar i fer florir les respostes humanes als problemes socials, econòmics i polítics que la gent viu. Si no fos per la confiança en l’esperit de Déu que tot ho impregna, podríem dir que aquesta actitud eclesial seria desoladora. El perquè és així és digne de ser analitzat en termes positius, és a dir, amb voluntat de rectificació.
Voldria cridar també la vostra atenció sobre un document recent d’aquest mes de maig. Es tracta del manifest del Consell Interreligiós de Catalunya -Grup de Treball Estable de Religions (GTER) sobre Fòbies antireligioses. Drets i límits de la llibertat d’expressió. Al Consell Interreligiós estan presents totes les grans confessions que hi ha a Catalunya, començant evidentment per l’Església catòlica, també les altres confessions cristianes, la musulmana i la jueva com a més importants. El document, afirmant la llibertat d’expressió, assenyala que hi ha d’haver límits a aquesta llibertat pel que fa al tema religiós (la vexació, la injúria o el discurs de l’odi). Però que es troben en el fet que difícilment els tribunals emeten sentències condemnatòries per aquestes causes perquè busquen atenuants i eximents. El GTER afirma que està dedicant esforços a denunciar i mirar de trobar remei a les fòbies cap a les religions i “es compromet a prioritzat encara més a partir d’ara els seus esforços, fins i tot si calgués, per via judicial en la defensa d’aquest aspecte fonamental de la dignitat humana”. En definitiva, aquest document oficial de les diverses confessions el que fa és assenyalar una evidència. A casa nostra cada vegada hi ha més agressivitat, més injúria contra el fet religiós. El primer receptor és l’Església catòlica perquè és la més nombrosa i en aquest sentit pròxima, però és un problema que s’estén a tots els àmbits. L’escrit del GTER confirma una de les línies de treball que e-Cristians exerceix des de fa temps i que no sempre ha estat ben assumida per alguns sectors de l’Església: la defensa del respecte a la dignitat de les creences religioses que en definitiva són professades i formen part de la dignitat inalienable de cada persona.
En relació amb les manifestacions de Rufián al Congrés dels Diputats la setmana passada, que era una clara manifestació de fòbia catòlica, han donat peu a que nombroses persones demanessin al nou president de la Generalitat una rectificació en tota regla d’unes paraules dites en nom del seu partit i en un lloc tan solemne com el Congrés dels Diputats. Fins ara aquesta rectificació no s’ha produït. Volem manifestar que mantindrem aquesta qüestió oberta fins que ERC demostri que refusa aquest tipus de fòbies en les seves rengles. Mentre no ho faci, significa que ho assumeix.
