Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Aquesta setmana vull destacar una sèrie de fets relacionats amb tres estralls morals: l’avortament, la pornografia i l’eutanàsia.
Un d’ells són les declaracions de la ministra Montero anunciant una nova llei de l’avortament encara més permissiva que l’actual, si és que això és possible, i per introduir explícitament la possibilitat que les menors d’edat puguin avortar sense coneixement ni autorització dels seus pares. Es produeix el fet paradoxal que l’actual llei encara està sota la sospita no aclarida d’un recurs al Tribunal Constitucional contra ella que fa ¡10 anys! que està paralitzada. Aquesta iniciativa, formulada en seu parlamentària, accentua el tipus de lleis que el govern espanyol està incentivant en el Congrés. També la molt perillosa llei d’educació, que d’aprovar-se tal com està presentada, provocarà l’educació ideològica a l’escola, en la perspectiva de gènere, en memòria històrica, farà més difícil encara la classe de religió i la vida de les escoles concertades. També cal afegir la llei de l’eutanàsia, que coneixeu prou bé, amb esmenes presentades per la mateixa coalició de govern que són encara menys garantistes.
Aquesta és una part de l’escenari en el qual es produirà l’entrevista el pròxim dissabte entre el president del govern i el Papa Francesc, que el rebrà en audiència. En molts sectors cristians hi ha el temor a la instrumentalització que el govern pugui fer d’aquesta entrevista, presentant-la en termes esbiaixats favorables als seus interessos de partit.
Una tercera novetat important, si bé encara en una fase molt inicial, és l’inici dels treballs per dur a terme una assemblea d’entitats a escala espanyola impulsada precisament per aquesta legislació que està produint el govern i en primer terme per l’eutanàsia. En aquest sentit és particularment perillós el discurs oficial sobre que no cal cap legislació específica per assegurar les cures pal·liatives a tota la població perquè ja és una prestació del Sistema Nacional de Salut. Aquesta afirmació és falsa perquè aquesta prestació no està dotada de recursos suficients ni d’obligació per part del govern d’aportar-los, i en conseqüència cobreix només a una part de la població. Segons la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives cada any més de 80.000 persones moren sense haver pogut accedir a un servei d’aquesta mena malgrat que ho necessiten. És una brutalitat. Per tant, la llei de l’eutanàsia significarà a més de l’homicidi legal a mans del metge, el descurament total de les cures pal·liatives que afecten, no només a les persones en situació terminal, sinó a aquelles que pateixen dolors insofribles per malalties que no són en primer terme mortals. La brutalitat de tot plegat és extraordinària. La posició governamental és clara: si hi ha eutanàsia no cal millorar les cures pal·liatives, i el nostre nivell actual se situa en els darrers llocs d’Europa… excepte per qui s’ho pot pagar, és clar. Seria, si s’aprova, una nova font de desigualtat.
Finalment, us anuncio que la Comissió Executiva d’e-Cristians està preparant un programa d’acció en relació amb la pornografia i en especial amb la pornografia infantil i adolescent, a la que com passa amb l’eutanàsia us cridarem a participar a aquells que estigueu interessats en aquest tema. Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que el pròxim dia 3 de novembre a les 19h. es reunirà el grup de treball de l’eutanàsia. Si esteu interessats en participar-hi, feu arribar a secretaria@e-cristians.net el vostre interès a fi de poder rebre l’enllaç per participar en la trobada virtual.
I ara sí, per acabar, us vull recomanar que llegiu el meu últim article a La Vanguardia digital “La eutanasia y un gobierno provocador”.
