Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Després de l’assemblea duta a terme el passat dia 25 de març i amb els òrgans de govern renovats, comencem un nou curs que té com a principals objectius potenciar l’acció d’e-Cristians, desplegar totes les actuacions a curt i llarg termini relacionades amb la llei de l’eutanàsia i la necessitat d’introduir les cures pal·liatives, i l’Assemblea Extraordinària que se celebrarà passat l’estiu, amb vocació de definir el camí que ha de seguir la nostra organització, recollint els 20 anys d’experiència precedents i per enfocar aquests temps incerts i difícils, temps de transició. En tot aquest context han de seguir vives les línies habituals que estem desplegant relacionades amb la formació interna i externa, les actuacions en l’àmbit de la pornografia, de suport dels drets dels pares i l’ensenyament concertat, així com d’aplicacions concretes de justícia social des de la perspectiva de la doctrina social cristiana. També tot allò que fa referència a la presència d’aquesta concepció a l’espai públicopolític. I aquest aspecte és ben ampli, ja que contempla des de fets com el de la creu retirada per decisió de l’alcalde a Sant Vicenç de Montalt, i que continua pendent d’un compromís públic de reparació, i en un sentit més ampli, la llei de la memòria històrica, que tal com s’aplica està consistint en una excusa per destruir símbols cristians, que certament van ser aixecats durant el franquisme, però sense considerar que aquest règim va durar prop de 40 anys, i que evidentment no s’enderroca tot el que al llarg d’aquest temps es va dur a terme. En altres paraules, es fa servir la llei per liquidar la simbologia cristiana en la mateixa línia que porta a excloure tota referència, no ja confessional sinó de Déu a la vida pública.
En aquest context és un error el que, en nom de l’eficàcia, algunes persones i organitzacions duen a terme: ocultar l’etiqueta de cristià, perquè consideren que aquesta només inspira refús, pensant que d’aquesta manera el seu objectiu específic, de solidaritat, de vida, d’ensenyament, el que sigui que en realitat sorgeix de la fe i té un rerefons cristià, prosperarà més fàcilment. És un error per partida doble. Primer perquè el refús al cristianisme no ve de l’etiqueta, sinó dels continguts que aquesta comporta i que són contraris a l’actual ideologia mundana dominant. Aquest fet es pot veure amb claredat quan determinats sacerdots, monges, laics, són celebrats en les seves intervencions malgrat la seva pública condició cristiana perquè les seves tesis són favorables a la mundanitat actual. És una estratègia que peca d’una ingenuïtat extrema. Ni és eficaç, ni serveix a allò que vol aconseguir. Però és que a més aquests cristians obliden que el primer mandat és mostrar amb el testimoni i la paraula, les dues alhora, el camí de Jesucrist, i que fer “coses” ve després. Canviar l’ordre fins a fer desaparèixer el fet cristià és no servir al mandat de la fe.
