Benvogut amic/Benvolguda amiga,
Entrem en la parada obligatòria de l’estiu que no significa reduir a zero la nostra activitat perquè els problemes i reptes continuen ben vius. L’aprovació de la llei sobre l’homosexualitat i la transsexualitat, al marge de les pugnes entre feministes, transsexuals i homosexuales, continua incidint en una transformació social molt perillosa, de fet hem entrat ja dins l’imaginari que George Orwell va narrar a “1984” en el qual les paraules perden el seu sentit i se n’introdueixen de noves per forjar una altra realitat.
La guerra cultural a la qual ens sotmeten i de la qual l’església no sembla massa conscient, almenys no per la seva forma de procedir i orientar als fidels, té com a objectiu transformar la societat i les seves institucions de manera radical.
En el cas concret de la nova llei, el que fa és liquidar els conceptes de pare i mare perquè són discriminatoris pels transsexuals i homosexuals. Ara el pare es dirà “progenitor no gestant” i la mare “progenitora gestant”. És un pas més en aquesta modificació del llenguatge que busca alterar la veritat, és a dir, la realitat. Aquest tipus d’elucubracions arriben al ridícul en determinats casos com la nova paraula que designa a les vídues: “cònjuge superestite gestant”.
Per si això no fos prou, també continua la demolició de la pàtria potestat que ja va tenir una clara expressió amb la llei d’ensenyament i que ara continua, establint, en el seu article 163, que sempre que en algun afer el progenitor tingui un interès oposat al dels seus fills no emancipats, s’anomenarà un defensor que el representi en el judici i fora d’ell. És a dir, un menor d’edat podrà acudir al jutge davant una decisió paterna de la qual discrepi i tindrà un defensor específic en aquest àmbit i també en el funcionament d’altres ordres de la seva vida. El pare i la mare queden reduïts a objectes decoratius sense autoritat davant el menor, i això sí, amb l’obligació de cuidar d’ell fins que aquest aconsegueixi emancipar-se. El que pot sorprendre de tot plegat és l’escassa consciència i resposta fins i tot en els mateixos cristians. Sembla que en una proporció massa gran no siguin conscients que s’està produint una allau cultural, legal i penal absolutament contrària a tot el que el cristianisme afirma. Si no s’aconsegueix alterar aquesta dinàmica, el resultat a mitjà termini és del tot evident: és la cancel·lació i l’estigmatització de tot el que pugui representar no ja l’església, sinó també tota la concepció cristiana, i més enllà d’ella la llei natural.
És un moment històric d’una particular transcendència i en aquests termes cal viure’l. En aquest àmbit paga la pena ressenyar una important iniciativa, la del digital ForumLibertas, tan proper a e-Cristians, que ha convocat entre els seus lectors i seguidors una I Assemblea virtual el dia 13 de juliol a les 19h. (hora espanyola) per tractar de com contribuir a la construcció de la necessària alternativa cultural cristiana a tot el que està succeint. En aquesta assemblea, en realitat una sessió de treball, hi participen persones de l’àmbit de la llengua castellana i per tant hi ha una nodrida presència entre els inscrits procedents d’Amèrica Llatina.
També a l’Assemblea extraordinària d’e-Cristians que celebrarem passat l’estiu, un dels tres fòrums que es prepara guarda relació amb la mateixa temàtica, la necessitat d’una alternativa cultural, és a dir, del relat que faci possible difondre unes idees força, un marc de referència de conceptes que es contraposi a la cultura hegemònica actual.
