Per què els catòlics es mobilitzen tan poc en defensa dels seus ideals?

Benvolgut amic/Benvolguda amiga,

Aquest diumenge passat, 27 de març, es va produir l’anual manifestació en defensa de la vida “Sí a la Vida” a Madrid, que concentra les organitzacions d’aquest tipus, però que en realitat és una crida a situar en primer terme el dret a néixer i la protecció de l’ésser humà engendrat i no nascut. Cal dir que la manifestació de Madrid va estar molt ben organitzada. Va ser una manifestació àgil, viva, alegre, gens agressiva. En definitiva, va marcar un perfil propi. També cal remarcar que la gran majoria dels manifestants tenien menys de 30 anys i aquest fet és molt positiu, perquè demostra que un gruix important de la gent jove és cada vegada més sensible a aquest problema. En la part negativa, cal situar el fet que no va ser una manifestació massiva. No es van aplegar desenes de milers de persones com en un passat més o menys llunyà. La raó d’aquest dèficit és clara i evident: es mobilitzen els militants específicament provida, però el conjunt d’organitzacions catòliques, la mateixa institució eclesial, no se senten cridades per l’apel·lació a la vida, el respecte al no nascut, que enguany a més tenia el fet afegit de la vigència de la llei de l’eutanàsia. Un atemptat més a construir una societat que aculli la vida en totes les seves manifestacions.

No només això, sinó que per les diverses opinions que hem pogut recollir de poblacions a Catalunya i del conjunt d’Espanya, les referències a aquesta jornada a les homilies dels sacerdots van ser inexistents o molt minses. Cal obrir una seriosa reflexió de per què això passa.

Cal recordar que ja des de l’inici en el segle I, els cristians van refusar l’avortament com un fet molt greu contrari a la seva fe. I aquesta actitud s’ha mantingut al llarg de dos mil anys. Quan l’Església defensa la vida, com ho fa el papa Francesc, ho fa seguint una tradició més que secular, i aquesta realitat fa més estrany encara aquesta no participació de les organitzacions laicals catòliques per a les quals sembla que l’avortament no vagi amb elles i l’eutanàsia sigui un atemptat contra la creació. Matar és sempre trencar l’ordre volgut per Déu i si aquest es fa en les condicions de l’eutanàsia, la ruptura és encara més greu. Sembla que massa cristians no entenen que construir el Regne de Déu significa també construir una societat que aculli la vida en totes les condicions, l’acompanyi i la cuidi. Aquesta és una de les grans revolucions a fer.

Heu pogut observar al llarg d’aquests dies que hem desplegat una iniciativa perquè es constitueixi una comissió per indagar tots els delictes de pederàstia i a tots els responsables, i a refusar que aquest terrible delicte es configuri només entorn de les persones vinculades a l’Església catòlica perquè en actuar així s’estan vulnerant els drets constitucionals de tot un grup social. Aquesta acció, endegada per e-Cristians i que s’estén a altres organitzacions, continua amb una nova iniciativa: la d’escriure al Defensor del Poble reclamant precisament aquest canvi apuntat, i que raonen els nostres informes. Des d’e-Cristians hem llançat aquesta alerta per demanar al Defensor del Poble una comissió que realment indagui el problema del delicte de la pederàstia en la nostra societat. Et demano que contribueixis activament escrivint al Defensor del Poble, i difonent l’alerta entre els teus familiars, amics, coneguts i saludats.

És evident que perquè les iniciatives tinguin èxit, cal que tots ens moguem. És exactament el mateix que es necessita perquè el Regne de Déu s’estengui: la nostra col·laboració activa.

No permetis que ens encolomin als catòlics la nafra del delicte de la pederàstia, quan és una ínfima minoria d’aquestes persones que el cometen, i quan és per desgràcia un mal social terriblement estès, que sistemàticament és ignorat per les institucions.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.
Menú