Benvolguts amics/Benvolgudes amigues,
Els socis ja haureu rebut la convocatòria per a l’Assemblea ordinària de socis d’e-Cristians del 25 de març a les 19h. i que farem telemàticament. Recordeu que per a rebre l’enllaç per participar en l’Assemblea heu de comunicar-ho a secretaria@e-cristians.net.
Aquesta és una Assemblea que anirà amb retard perquè hauríem d’haver-la dut a terme l’any passat. Com també havíem d’haver celebrat el gran sopar dels 20 anys de la constitució d’e-Cristians. La pandèmia ho va alterar tot i l’esperança de poder fer una Assemblea presencial ens ha dut a aquest retard, que ara ja no tindria justificació de prolongar-se més. La importància d’aquesta Assemblea rau en el fet que s’ha de produir la renovació de càrrecs i també perquè ha de ser el punt d’arrencada per a l’Assemblea extraordinària i oberta que voldríem celebrar just abans o després de l’estiu.
D’ençà que vam començar la nostra tasca fa dues dècades, la situació ha canviat notablement i aquest fet obliga a revisar el paper d’e-Cristians. Quan vam iniciar la nostra acció de dur a terme la concepció cristiana a la vida pública, una de les nostres tasques possibles era la mediació amb els partits polítics perquè la quasi totalitat aquests tenien interlocutors polítics, uns més acollidors que altres, però interlocutors. Ja fa alguns anys que això no és així i que des d’aquest punt de vista la vida política és un erm, i no només això, sinó que afloren amb força bel·ligeràncies cada vegada més intenses com ho demostren aquestes qüestions extretes dels programes electorals dels partits:
- El molt governamental PSC proposava un pacte nacional per la laïcitat que el que significava era eliminar tota referència cristiana de les celebracions i la vida pública, una llei de llibertat de consciència com si aquest capítol no estigués resolt per la Constitució i les lleis de l’estat. Malgrat que eren unes eleccions autonòmiques demanaven suprimir la referència a l’Església catòlica a la Constitució, denunciar els acords amb la Santa Seu. També postulen per deixar fora de l’escola la formació en qualsevol tradició religiosa, és a dir, la catòlica i retirar els símbols religiosos dels edificis públics fet que, segons i com s’apliqués, significaria liquidar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i eliminar totes les pintures i escultures dedicades a ell que la poblen.
- En Comú Podem també apostava per una llei de laïcitat, l’eliminació de la simbologia religiosa dels actes i edificis públics i la supressió de la retransmissió del culte religiós als mitjans de comunicació públics. També postulen que els representants del govern no assisteixin a actes de culte o confessionals i l’exclusió de la religió del currículum i expedient acadèmic.
- La CUP per la seva banda demanava l’exclusió de la religió de tot centre escolar, fos públic o concertat, i acusava l’escola concertada de ser responsable de la segregació escolar.
Tot plegat fa que sigui necessari repensar de quina manera podem servir millor a la nostra fe en la vida pública. Més que mai ara el que de cap manera pot ser acceptable és tancar-se a casa.
Aquest és el missatge que et vull enviar aquesta setmana i deixo per a més endavant una anàlisi de la situació després de les eleccions. Els seus resultats i els greus aldarulls que han succeït a la nit i matinada del dia 16 de febrer, l’assalt a la comissaria de Vic afegit als greus problemes pels quals ja travessa el país, configuren una realitat que exigeix una atenta mirada cristiana.
