Punt de vista dels partits catalans sobre qüestions bàsiques de l’agenda cristiana davant les eleccions del Parlament de Catalunya del 14-F

fa 3 anys

Propostes dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer

PRESENTACIÓ.

e-Cristians formula abans de cada contesa electoral unes reflexions, que persegueixen aplicar la doctrina social de l’Església a aspectes concrets de la realitat política, a fi de contribuir al discerniment sobre el vot.

En el nostre procés de reflexió sobre la situació dels catòlics, el cristianisme i la política a casa nostra, hem considerat que calia anar més enllà, donada la confusió que impera, i presentar un primer cos de propostes als partits, i demanar-los el seu punt de vista pel que fa a identitats i discrepàncies en relació amb el seu programa electoral.

D’aquesta manera, s’aconseguia:

a) Exposar per part nostra resposta a les grans mancances existents.

b) Facilitar que els partits fessin saber directament el seu punt de vista facilitant així informació a l’elector. També considerem que en obrar en aquests termes contribuïm a elevar el llistó del debat polític electoral.

Hem procedit de la forma següent: vàrem fer arribar el nostre text a tots els partits dels quals teníem referència de la seva presentació electoral. Concretament ERC, JxCat, PSC, PDeCAT, CEC, la CUP, PNC, FNC, Lliures, La Lliga, Units, PPC, Cs i Vox amb data 3 de desembre, indicant que pregàvem que les respostes arribessin abans del 31 de desembre. Hem insistit en dues ocasions més, el 9 de desembre i l’11 de gener, donada la tardança en la recepció.

Malgrat la insistència, només han respost per ordre de recepció PSC, PPC, PNC, FNC i Lliures. Vox va respondre proposant una reunió que per la data en que va ser proposada no era possible i els hi vàrem suggerir que ens enviessin com demanàvem els seus punts de vista per escrit, fet que no s’ha produït.

Exposem a continuació els resultats: (A) Conclusions. (B) Text d’e-Cristians adreçat als partits. (C) Respostes dels partits per ordre cronològic.

A. CONCLUSIONS.

ERC, PDeCAT, Ciutadans i la CUP ni tan sols han acusat rebut de la nostra petició, malgrat la insistència.
JxCat, Catalunya en Comú, La Lliga i Units van cursar una acús de rebut però mai han acabat de respondre al nostre text.
Lliures va adreçar una resposta en el sentit que l’organització no tenia una posició fixada sobre les qüestions que platejàvem, i que en cap cas devia interpretar-se la resposta com una forma d’eludir les qüestions platejades.
Agraïm les respostes de Partit Socialista de Catalunya, Partit Popular, Partit Nacionalista Catala i Front Nacional de Catalunya i Lliures. En el cas del PNC és el resum de la reunió duta a terme amb la Sra. Marta Pascal i el portaveu del partit, Sr. Oriol Puig.
Vox va demanar una reunió, que ja no era possible per raons de calendari, donat el retard en obtenir la seva resposta. Se’ls hi va proposar que ens donessin el seu text com havien fet els partits més amunt indicats, perquè el procés de reunió, i resum, era massa llarg, com havíem constatat en el cas del PNC.
No és l’objecte d’aquest treball examinar les respostes dels partits, qüestió que deixem en mans del lector, tan sols volem fer uns breus comentaris molt generals. La resposta més extensa i detallada és la del PPC, que aborda pràcticament totes les qüestions, en bona part també ho fa el FNC. El PSC fa un treball d’interès per ajustar els seus posicionaments reals, als punts de vista del document, però les diferències en qüestions com l’avortament, l’eutanàsia, l’educació, entre d’altres, es fan, fins i tot per omissió, molt evidents. El PNC s’ajusta a l’estàndard de prescindir de tota consideració sobre les implicacions ètiques sorgides de la concepció cristiana.
La conclusió general, amb els matisos de la documentació aportada pels partits, sobre la qual el lector podrà formar-se la seva pròpia opinió, és que en la política catalana, la concepció cristiana, religiosa, antropològica, cultural, ètica social i econòmica, o bé és menystinguda i vista amb animadversió, o bé els seus plantejaments “fan nosa”, en el sentit que perjudiquen o destorben a “allò” que consideren que realment ha de dedicar-se la política. En el rerefons, constatem dos fets. Les forces que es qualifiquen de progressistes o d’esquerres, tenen formulacions concretes específicament incompatibles amb la cosmovisió cristiana; s’ocupen d’aquestes qüestions i les impulsen. En l’espai de centredreta aquestes qüestions, amb comptades excepcions, simplement no interessen, i no són objecte de la política. El resultat és un escenari políticament erm o advers pel cristianisme.
L’opinió formulada pel bisbe de Solsona Monsenyor Novell, referida a aquestes eleccions, en el sentit que “no hi ha cap partit de l’actual arc parlamentari, ni en el bloc independentista ni en l’unionista, que assumeixi de manera més o menys completa les conviccions morals sobre la vida, les relacions socials i econòmiques pròpies del catolicisme”.
La conclusió pràctica és la de si una comunitat com la catòlica pot romandre indefinidament en aquesta situació de total irrellevància política i marginació en les institucions públiques, sobretot perquè aquesta dinàmica comporta la dificultat creixent, perceptible en els darrers vint anys, per trametre sense distorsions el missatge de l’Església sense que arribi deformat.
La llum de la cosmovisió cristiana hi és, però cada vegada la pantalla que la filtra l’enfosqueix i deforma més.