I. El marc de referència.
1.Espanya és a dia d’avui el primer país del món en morts per milió d’habitants de la pandèmia del COVID-19.
2. Aquesta mortalitat està concentrada en les persones de més de 70 anys, que signifiquen el 86% del total (més de 21.000 a dia d’avui).
3. L’evidència de la gran afectació en aquesta franja d’edat era coneguda per les autoritats. Malgrat això no es van adoptar de forma diligent mesures específiques, ni un pla de contingència.
II.Els fets.
1.Hi ha una situació de desatenció a les residències per a gent gran. Sense supervisió sanitària adequada aquestes es converteixen en centres d’elevada mortalitat. La reacció de la Generalitat és tardana i insuficient. Tampoc es produeix cap planificació global i preventiva sobre les persones majors de 70 anys, sobretot de les que viuen soles.
2. A aquesta característica se n’hi afegeix una segona: el cribratge dels malalts pren com a variable principal l’edat. Les persones de més de 75 anys són en general relegades en el procés hospitalari que pot salvar les seves vides, el VMI.
3. El cribratge:
a) Una instrucció publicada el 24 de març pel Departament de Salut desincentiva el trasllat de persones de més edat als hospitals tant des de les residències com des de les llars.
b) S’hi parla de “futilitat de les mesures terapèutiques” que desaconsellen el trasllat. On són aquests diagnòstics? Simplement no existeixen, més enllà de l’edat i d’observar superficialment l’estat del pacient a la llar o a la residència.
c) El document estableix una sèrie de criteris que s’expliquen en el document prèviament preparat per e-Cristians: http://e-cristians.cat/crida-a-la-societat-la-tragica-situacio-de-les-persones-de-mes-edat-en-el-sistema-sanitari-de-catalunya.
d) L’esmentat document del SEM és un exemple d’enginyeria del llenguatge, donant aquestes instruccions de com atendre als malalts si són persones grans:
- “Plantejar la limitació com un bé pel pacient”.
- “No fer referència al fet que “no hi ha llits per a tots”.
- “No fer tractaments agressius no implica abandonar al pacient”.
e) És extremadament greu que el document que marca criteris sobre el dret a ser atès o no per salvar la vida no estigui signat per cap màxim responsable.
III. El nostre refús, la nostra demanda. Crida a la societat.
1.Manifestem la nostra disconformitat a la gestió política en l’àmbit sanitari i assistencial en els següents punts:
- La desatenció de la gent gran des del principi de la crisi, tant a les residències com a les llars.
- La pràctica del cribratge de les persones de més edat.
- La manipulació de la realitat mitjançant l’ús del llenguatge, per ocultar quina era i és la situació i les perspectives d’atenció mèdica dels nostres pares o avis.
2. Cridem a la societat, a les seves institucions públiques i organitzacions, als mitjans de comunicació a examinar la gravetat del que ha succeït i succeeix, i posar-hi remei.
3. El codi ètic pel qual es regeix el nostre sistema de salut no pot quedar en mans d’uns “experts”, acordats sense mecanismes de participació i transparència. Ha de respondre a la formació d’uns acords fonamentals elaborats amb una àmplia participació. La vida és una responsabilitat moral de tota la col·lectivitat.
4. És inacceptable per a una societat que es regeix pels drets humans, i per l’estat de dret, que d’una manera burocràtica i sovint confusa, i contradictòria entre centres, es decideixi sobre qui té dret a viure i qui és descartat, menys encara quan el criteri decisiu acaba sent l’edat.
5. De manera immediata s’han de posar els mitjans necessaris per: a) Protegir la població de risc. b) Posar fi al cribratge per edat en els ingressos hospitalaris i a la privació a priori de la VMI. c) Rectificar el document del SEM d’acord amb aquests criteris. d) Es doti del personal necessari a les residències, prèvia verificació que no són portadors asimptomàtics. e) Demanem test de contagi al 100% de la població de les residències i les necessàries mesures d’aïllament i intervenció.
6. D’acord amb les dades existents, és un fet que la majoria de les persones que moren són catòliques. Demanem que totes elles tinguin l’opció de rebre l’atenció religiosa necessària. I que aquest servei religiós s’ofereixi de forma activa.
Aquí pot llegir el document sencer.
