e-Cristians.- La doctrina social de l’Església catòlica no estableix una guia específica per triar un partit polític a les eleccions. No obstant això, ofereix principis i valors que poden ajudar els catòlics a destriar com votar.
- Escollir un partit en unes eleccions des de la perspectiva de la doctrina social de l’Església és una qüestió que implica l’exercici de la llibertat i la responsabilitat dels ciutadans cristians.
- No hi ha un únic criteri que determini l’elecció, sinó que cal tenir en compte diversos aspectes que afecten el bé comú i la dignitat de la persona humana. També el factor del context i quan es tracta d’eleccions autonòmiques, i en grans ciutats, quines són les conseqüències del resultat a nivell general; a qui i a què beneficia.
- Alguns criteris decisius per triar un partit en unes eleccions són:
- Dignitat humana: L’Església catòlica defensa la dignitat i el valor intrínsec de cada persona, i exigeix que es protegeixi el seu dret a la vida des de la concepció fins a la mort natural. Els catòlics han de buscar partits polítics que defensin la vida humana i que promoguin polítiques que protegeixin els més vulnerables com els malalts, els ancians, els pobres i els no nascuts
- Bé comú: El bé comú és el conjunt de condicions socials que permeten a les persones i a les comunitats assolir el seu ple potencial. Ha de ser la meta de la política. Cal buscar un partit que promogui polítiques públiques que fomentin la justícia social, la solidaritat, la subsidiarietat, el destí universal dels béns i la participació ciutadana, real i no manipulada, com per exemple s’ha practicat a Barcelona.
- El respecte per la llibertat religiosa i la llibertat de consciència, i els membres de totes les confessions religioses. L’assumpció de les tradicions populars i religioses del país. S’ha de buscar un partit que defensi la llibertat religiosa i respecti la consciència de cada persona, assumeixi l’expressió pública de la fe i la participació activa de les comunitats religioses a la vida pública.
- La promoció de la família i la protecció de la vida familiar: Cal buscar els partits que promoguin polítiques públiques que enforteixin la família, el respecte, protecció i foment a la família fundada en el matrimoni entre un home i una dona, ajudin adequadament a la seva descendència i donin suport als pares en el seu paper com a educadors.
- La cura del medi ambient: La creació és un do de Déu i que els éssers humans tenen la responsabilitat de cuidar i protegir el medi ambient. S’ha de buscar un partit que promogui polítiques públiques que respectin el medi ambient i promogui el desenvolupament sostenible, i la distribució justa de les càrregues que puguin produir. No és legítim que les accions en aquest àmbit augmentin la desigualtat social.
- L’exigència d’una correcta aplicació de la neutralitat o aconfessionalitat pública d’acord amb els termes establerts per la Constitució, de manera que:
- El fet religiós no quedi reduït a una adaptació a les normes imposades per la societat secular, en termes tals que l’ethos religiós ha de renunciar a tota mena de pretensió.
- Les cosmovisions naturalistes, fruit d’una elaboració especulativa d’informacions científiques, no gaudeixen de prima facie de cap privilegi davant les concepcions de tipus religiós que estan en competència.
- La neutralitat cosmovisional del poder de l’Estat, que garanteix les mateixes llibertats ètiques per a cada ciutadà, és incompatible amb qualsevol intent de generalitzar políticament una visió secularística del món.
- Els ciutadans secularitzats, els seus partits, ni poden negar en principi a les cosmovisions religioses un potencial de veritat, ni tampoc poden discutir als seus conciutadans creients el dret a fer contribucions des del punt de vista de la fe en les discussions públiques.
- Els ajuntaments i autonomies no poden fer promoció d’ideologies i cosmovisions per mitjà de símbols, banderes i pancartes, fora dels comuns oficials.
- La necessitat que les eleccions permetin recuperar una altra manera de fer política basada en el respecte humà, el diàleg i la capacitat de pacte sense exclusions. L’amistat civil o concòrdia és la condició necessària perquè la democràcia doni els seus fruits.
Hem d’afirmar que, per desgràcia, la majoria dels partits no compleixen els criteris exposats. Constatem una notable orfandat política dels catòlics.
En l’àmbit concret de les municipals, que no siguin a grans ciutats, tan decisiu com el partit és la persona que encapçala la llista. En aquest sentit, la dimensió i el coneixement humà és decisiu a l’hora de decidir.
A les grans ciutats, votar socialista, UP, Comuns, Sumar i les seves variants locals, és reforçar la posició del president Sánchez, les lleis i polítiques del qual són frontalment contràries, a la concepció i cultura política cristiana i a la llei natural. A més, amb l’estat ha emprès una preocupant gira cap a una autocràcia revestida de formalitats liberals, i l’estat de dret està sent substituït per un estat de lleis, que són aprovades prescindint de les garanties necessàries que el debat parlamentari exigeix en una democràcia i que són aplicades d’acord amb els seus interessos ideològics.
En el cas de Catalunya, cal fer observar que el PSC manté unes posicions en general més positives al respecte al fet cristià, i cal assenyalar-ho.
En el cas de Barcelona ciutat, i vistos els vuit anys de govern, és evident que no és compatible allò que s’ha exposat amb l’abstenció o el vot a Ada Colau, o als partits que puguin donar-li suport. Barcelona necessita recuperar el diàleg, el respecte mutu, la recerca de grans consensos per a les grans actuacions que condicionen la ciutat a llarg termini, i l’ús real de la consulta ciutadana sobre aquestes.
La situació del país és diferent de fa 4 anys. S’han aprovat lleis molt greus d’eutanàsia, ideologia de gènere, ideologia trans, contra els drets dels pares i de les escoles cristianes. El nivell d’implantació real d’aquestes lleis depenen sovint d’autonomies i municipis. Aquests són responsables de com apliquen l’eutanàsia i l’objecció de consciència, així com les inversions en cures pal·liatives o en grans dependents. Els ajuts a les embarassades amb problemes depenen d’ajuntaments i autonomies. El votant cristià també pot preguntar-se si els seus diners públics s’estan fent servir per pagar activitats grolleres i blasfemes contra els sentiments religiosos. I si els seus representants municipals, com a mínim, es molesten en felicitar el Nadal, la Pasqua o les festes de la Mare de Déu als cristians (cosa que sí que fan governants de països amb pocs cristians, com l’Índia o, fins i tot, el Vietnam comunista).
Cada votant ha de considerar la seva pròpia consciència i discerniment en la presa de decisions polítiques. Els criteris presentats no són excloents ni jeràrquics, sinó que cal valorar en conjunt i amb prudència, tenint en compte les circumstàncies concretes. La doctrina social de l’Església no és una ideologia, sinó que ofereix uns principis i valors que il·luminen el discerniment moral de les persones.
