L’Asamblea de Asociaciones defensa i promou l’acollida, l’acompanyament i la cura de tota vida humana, i amb això defensem també la llibertat i la dignitat de tots, perquè l’avortament massiu i eugenèsic del nostre temps necessita per imposar-se deformar l’estat de dret que ens atorguem amb la Constitució, i amb això minvar l’exercici de la llibertat i el reconeixement de la dignitat de tots els ciutadans, com ho manifesta l’actual manipulació que se sotmet al Tribunal Constitucional.
Després de 13 anys sense resoldre el recurs d’inconstitucionalitat contra la vigent llei de l’avortament, ara de forma precipitada, i perquè els magistrats elegits pel govern són àmplia majoria, es decideixen resoldre en qüestió de dies aquell recurs, filtrant fins i tot als mitjans de comunicació el text de la sentència eventual, una circumstància absolutament insòlita.
Es multipliquen, així, les vulneracions escandaloses del dret constitucional (art. 15 CE) i per extensió es manipula el TC com a garant màxima de l’estat de dret.
És escandalós i il·legítim, que després de 13 anys d’espera s’ha establert un calendari precipitat per elaborar la ponència i acordar la decisió, per disposició del president Sr. Conde-Pumpido, anterior fiscal general de l’estat, nomenat pel govern de Rodríguez Zapatero . Aquesta mateixa precipitació es practica en aquest calendari amb dues altres lleis fonamentals com són la que legalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit, i la desafortunada llei Celaà d’educació. El nou Tribunal Constitucional no està al servei de la Constitució sinó de la progressiva implantació d’un nou ordre social que no té res a veure amb l’estat de dret.
És escandalós, il·legítim i il·legal, ignorar la pròpia jurisprudència del TC establerta amb la SENTÈNCIA 53/1985, d’11 d’abril, sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat contra la primera llei de l’avortament de 1983. S’hi estableix, entre altres qüestions, que la vida del nasciturus és un “bé jurídic constitucional fonamental”, en els seus fonaments jurídics cinquè i setè de la sentència esmentada, es refereix, al fet que la vida del nasciturus quan encarna un valor fonamental, la vida humana garantida a l’article 15 de la Constitució, constitueix un bé jurídic la protecció del qual troba en aquest precepte fonament constitucional. Això comporta la necessitat que l’Estat assumeixi uns deures de protecció. L’Estat ha d’alguna manera protegir aquesta vida en gestació. El fonament jurídic setè de la sentència diu: “ha d’establir un sistema legal per a la defensa de la vida que suposi una protecció efectiva de la mateixa”. A més a més sobre aquesta necessitat hem de recordar que l’avortament es manté com a conducta delictiva, contemplada sota determinats supòsits al Codi Penal. Tot això es deia en relació amb una llei de supòsits, ara amb la sentència actual, aquesta protecció del nasciturus com a bé jurídic constitucional fonamental, encara hauria de precisar més en tractar-se d’una llei de terminis. Però la sentència no ho farà i ens agradaria equivocar-nos donant lloc a una vulneració rotunda del que estableix el mateix TC, desacreditant així les garanties d’un estat de dret.
I encara un tercer i més motiu d’escàndol per l’il·lícit i il·legal del comportament. Perquè afegeix indicis manifestos de prevaricació per part dels tres últims membres del TC nomenats pel govern, en no retirar-se del procediment- un quart si ho ha fet- malgrat estar clarament contaminats per haver intervingut i adoptat una posició coneguda sobre la llei que ara jutgen, en les trajectòries anteriors com a Fiscal General de l’Estat, Secretari d’Estat de Justícia, i Directora adscrita als serveis jurídics de la Presidència del govern.
Tot això comporta la necessitat de recórrer al Tribunal de la Unió Europea per un presumpte delicte de prevaricació i per incomplir la seva obligació de vetllar pel compliment de la Constitució.
Es produirà així un fet únic i escandalós: la primera denúncia d’un Tribunal Constitucional davant de la justícia europea per actuar de manera il·lícita i il·legal.
