La majoria del Congrés dels Diputats i la Fiscalia General de l’Estat no indaga el 99,8% dels casos de Pederàstia. Només els interessa el 0,2% presumptament atribuïble a sacerdots i religiosos.
Les dades són ben conegudes: els casos de pederàstia confirmats i presumptes produïts entre el 2009 i el 2019, és a dir, els que realment tenen efectes penals perquè no han prescrit, tan sols incriminen sacerdots i religiosos en un 0,2%. Aquesta dada procedeix de la fundació ANAR, que des del 1970 es dedica a l’atenció de nens i adolescents en risc.
Això significa que gairebé la totalitat de les víctimes de presumptes abusos han tingut altres responsables: destaquen els casos comesos pels familiars més propers (39,2%), per l’entorn familiar més llunyà i els amics de la família (15,3 %), per la parella o exparella del menor (8%) i pels professors i monitors de l’oci (4,7%).
La qüestió és ¿per què donada a conèixer aquesta xacra social de la pederàstia, ni el Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General investigaran la immensa majoria de casos, limitant-los tan sols al 0,2% eclesials? La manipulació de la realitat i la discriminació que es comet es fa evident si es considera que, els professors, que representen el 3,7% dels presumptes abusos i que no són ni de lluny el col·lectiu més nombrós, que alhora és un grup corporatiu bàsicament integrat per funcionaris estatals i significa 18 vegades més que els sacerdots i els religiosos, no són objecte d’atenció. És que l’Estat és innocent de les responsabilitats del col·lectiu?
e-Cristians i l’associació Cristianos en Democracia, hem posat en marxa aquesta alerta perquè puguis demanar al Congrés dels Diputats que rectifiqui i estudiï tots els casos de pederàstia atribuïbles a altres col·lectius, especialment relacionats amb l’Estat.
Envia la teva petició de rectificació als components de la Junta de Portaveus i als presidents dels diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats