El president d’e-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, s’ha dirigit al director de TV3, Sigfrid Gras, als consellers i al president del CAC, Xevi Xirgo, i als membres de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb uns escrits on raona la queixa d’e-Cristians i demana que es doni compliment als criteris establerts pel CAC el 2002, que han estat rotundament vulnerats. Aquests criteris van sorgir precisament a conseqüència de l’actuació d’e-Cristians i tenia com un dels motius, precisament, TV3 i el Sr. Toni Soler. Pots llegir el contingut d’aquests escrits a continuació:
Carta d’e-Cristians al director de TV3, Sigfrid Gras:
Senyor Gras,
El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprovar el 9 de maig de 2002 els “Criteris per al tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment”.
El programa “Està passant” del dia 4 d’abril a càrrec dels Srs. Toni Soler i Jair Domínguez, emès per TV3 és una ofensa greu a les creences religioses dels catòlics i de les altres confessions cristianes pel tracte donat a la Verge i també a Déu, en la figura del nen Jesús. És un exercici de fòbia catòlica que el Sr. Toni Soler aplica regularment des del 2002 a TV3 amb una contumàcia que implica a la mateixa televisió pública de Catalunya. En aquesta ocasió és també una manifestació de fòbia sobre la parla i cultura andalusa, particularment divisiva en el cas del nostre país, on una part dels seus ciutadans la consideren com a pròpia. Tot plegat representa un dany difícil de reparar per al prestigi de Catalunya i de les seves institucions.
El contingut del programa vulnera els esmentats “Criteris” del CAC i, al marge de les possibles responsabilitats penals en tractar-se d’una televisió pública, violenta greument el mandat constitucional de “laïcitat positiva” establerta per l’article 16.3 de la CE i reiterada per les sentències del TC 46/2001 de 15 de febrer, FJ 4, 128/2001, 101/2004, 128/2007, 34/2011, 51/2011, entre altres.
Tot plegat és una vulneració molt greu del necessari respecte als sentiments religiosos dels ciutadans, comés a més de forma reiterada pels diversos programes que TV3 emet del Sr. Toni Soler.
Per mesurar l’ofensa, fins i tot per a consciències poc sensibles al fet religiós, només cal aplicar el mateix relat audiovisual substituint la Verge i el nen Jesús per una dona i el seu fill. El text i les imatges esdevindrien ofensius per la condició de dona i mare. No serà menys quan les figures afectades corresponen a Déu i la Verge Maria, la seva mare.
Per aquest fet, li prego que intervingui a fi de garantir que TV3 repari i garanteixi els drets conculcats per mitjà de:
- Una aplicació efectiva dels esmentats “Criteris”.
- L’adopció de l’acord que comporti la corresponent petició de perdó per part de TV3 pel dany causat.
- La garantia del respecte als ciutadans, suspenent l’emissió del programa “Està passant” del Sr. Toni Soler, que manifesta al llarg dels anys la seva incapacitat per controlar la seva fòbia contra els catòlics i els cristians.
Rebi el testimoni de la meva consideració.
Carta als consellers i president del CAC:
Senyor/Sra.,
El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprovar el 9 de maig de 2002 els “Criteris per al tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment”.
El programa “Està passant” del dia 4 d’abril a càrrec dels Srs. Toni Soler i Jair Domínguez, emès per TV3 és una ofensa greu a les creences religioses dels catòlics i de les altres confessions cristianes pel tracte donat a la Verge i també a Déu, en la figura del nen Jesús. És un exercici de fòbia catòlica que el Sr. Toni Soler aplica regularment des de 2002 a TV3 amb una contumàcia que implica a la mateixa televisió pública de Catalunya. En aquesta ocasió és també una manifestació de fòbia sobre la parla i cultura andalusa, particularment divisiva en el cas del nostre país, on una part dels seus ciutadans la consideren com a pròpia. Tot plegat representa un dany difícil de reparar per al prestigi de Catalunya i de les seves institucions.
El contingut del programa vulnera els esmentats “Criteris” del CAC, i al marge de les possibles responsabilitats penals en tractar-se d’una televisió pública, violenta greument el mandat constitucional de “laïcitat positiva” establerta per l’article 16.3 de la CE i reiterada per les sentències del TC 46/2001 de 15 de febrer, FJ 4, 128/2001, 101/2004, 128/2007, 34/2011, 51/2011, entre altres.
Tot plegat és una vulneració molt greu del necessari respecte als sentiments religiosos dels ciutadans, comés a més de forma reiterada pels diversos programes que TV3 emet del Sr. Toni Soler.
Per mesurar l’ofensa fins i tot per a consciències poc sensibles al fet religiós només cal aplicar el mateix relat audiovisual substituint la Verge i el nen Jesús per una dona i el seu fill. El text i les imatges esdevindrien ofensius per la condició de dona i mare. No serà menys quan les figures afectades corresponen a Déu i la Verge Maria, la seva mare.
Per aquest fet, li prego que intervingui a fi de garantir que el CAC repari i garanteixi els drets conculcats per mitjà de:
- Una aplicació efectiva dels esmentats “Criteris”.
- L’adopció de l’acord que comporti la corresponent petició de perdó per part de TV· pel dany causat.
- La garantia del respecte als ciutadans, suspenent l’emissió del programa “Està passant” del Sr. Toni Soler, que manifesta al llarg dels anys la seva incapacitat per controlar la seva fòbia contra els catòlics i els cristians.
Rebi el testimoni de la meva consideració.
Carta als membres de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals:
- Sr./Sra.,
Dono per descomptat que, per raó de les seves responsabilitats parlamentàries, està perfectament informat de la burla sobre la Verge del Rocío emesa en el programa de TV3 “Està passant” del dia 4 d’abril a càrrec dels Srs. Toni Soler i Jair Domínguez, constitutiu d’una ofensa greu a les creences religioses dels catòlics i de les altres confessions cristianes pel tracte donat a la Verge i també a Déu, en la figura del nen Jesús. És un exercici de fòbia catòlica, que el Sr. Toni Soler aplica regularment des del 2002 a TV3 amb una contumàcia que implica a la mateixa televisió pública de Catalunya.
Per mesurar l’ofensa, fins i tot per a consciències poc sensibles al fet religiós, només cal aplicar el mateix relat audiovisual substituint la Verge i el nen Jesús per una dona i el seu fill. El text i les imatges esdevindrien ofensius per la condició de dona i mare. No serà menys quan les figures afectades corresponen a Déu i la Verge Maria, la seva mare.
En aquesta ocasió és també una manifestació de fòbia sobre la parla i cultura andalusa, particularment divisiva en el cas del nostre país, on una part dels seus ciutadans la consideren com a pròpia. Tot plegat representa un dany difícil de reparar per al prestigi de Catalunya i de les seves institucions.
En tractar-se d’una televisió pública, violenta greument el mandat constitucional de “laïcitat positiva” establerta per l’article 16.3 de la CE i reiterada per les sentències del TC 46/2001 de 15 de febrer, FJ 4, 128/2001, 101/2004, 128/2007, 34/2011, 51/2011, entre altres.
I a més és una vulneració molt greu de les normes establertes sota el criteri d’autoregulació contingudes en el “Criteris per al tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment” aprovats el 9 de maig de 2002 pel ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i que tenien precisament una de les causes inicials un programa del Sr. Toni Soler emès a TV3 i que van ser adoptats després d’un seguit de dictàmens jurídics presentats per e-Cristians.
El que ha succeït de nou, és greu en si mateix. Però ho és també perquè, al marge de la pluralitat de visions, vulnera un ampli ventall de normes que des de la Constitució s’estenen a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a la legislació sobre llibertat religiosa i altres aspectes, fins i tot regulats en el Codi Penal, de conculcar les pròpies normes dotades per les instàncies catalanes per a la televisió pública.
Les institucions d’un país que no són capaces de fer complir les seves pròpies normes cauen en el descrèdit.
Li adjuntem el text dels “Criteris” esmentats i li demanem que, com a representant del poble de Catalunya, actuï en el si de la Comissió perquè:
- Aquest acordi per la via que reglamentàriament sigui més escaient i diligent, una proposició de Llei que tradueixi en garantia normativa i desenvolupi els “Criteris” del CAC del 2002.
- Amb caràcter d’urgència, sigui convocada la Comissió per fer efectiva la compareixença del president del CAC i el director de TV3, a fi de rendir les explicacions pertinents sobre el cas, i donin compte de les mesures preses i previstes per reparar el dany comès i evitar la seva reiteració.
Rebi el testimoni de la meva consideració,
