Una majoria de diputats del Congrés ha acordat encarregar el Defensor del Poble i en relació amb la pederàstia, establir “la determinació dels fets i responsabilitats, la reparació de les víctimes i la planificació de les polítiques públiques per prevenir aquests casos”. Però només per a les persones vinculades a l’Església catòlica. És una vulneració de drets flagrant, igual que ho seria, per exemple, tractar dels robatoris amb violència, però només els comesos per gitanos o immigrants: seria racisme o xenofòbia. Quin és el qualificatiu que mereix aquella decisió quan s’aplica als catòlics?
Se’ls converteix en boc expiatori per evitar abordar el greu problema de la pederàstia a la nostra societat. Les dades ho evidencien: entre el 2009 i el 2019 només entre el 0,2% i l’1% d’aquests casos els han comès persones vinculades a l’Església. Dolorós sí, però una ínfima minoria. Per què s’amaguen les causes del 99% restant? Més quan se sap que els casos són molt més nombrosos entre mestres i professorat (3,7%), relacions a través d’internet (5,2%), la parella o exparella (8%), persones alienes a la família (9,9%), companys i amics (14,4%), i unes xifres encara més grans dels abusos comesos a la família i al seu entorn.
Rebutja que es converteixi l’Església i els catòlics en boc expiatori.
Exigeix que s’indaguin tots els casos de pederàstia i tots els subjectes que els cometen. És l’única manera d’establir veritablement la “determinació dels fets i les responsabilitats, la reparació de les víctimes i la planificació de les polítiques públiques per a la prevenció”.
Escriu al Defensor del Poble, el Excm. Sr. Ángel Gabilondo:
