José María Simón Castellví (President emèrit de la FIAMC)
S’acosta la Festa de Sant Joan Pau II, en molts sentits anomenat també el Papa de la Vida i de la Família. Ell va crear la Pontifícia Acadèmia per a la Vida per tal d’estudiar en profunditat maneres de defensar la vida humana i la seva transmissió des de la concepció fins a la mort natural.
La FIAMC va col·laborar moltes vegades amb l’Acadèmia i vam organitzar congressos en comú d’un altíssim nivell científic. També publiquem a revistes científiques d’impacte. Eren temps en què, deixant a part legítimes discussions acadèmiques o organitzatives, tant els seus presidents com tots els seus membres defensaven la vida humana com Déu els donava a entendre.
Hi va haver presidents que sabien què era l’ADN, la bona obstetrícia i la comunicació dels aspectes segurs de la Doctrina i de les lleis de la naturalesa.
El Prof. Jérôme Lejeune, descobridor de la causa de la trisomia 21 i defensor de la vida dels no nascuts i de la dignitat dels nascuts amb la síndrome, va ser el primer president. Vaig mantenir durant molts anys una bona amistat amb la seva vídua Birthe, que sempre ho tenia als seus llavis a ell i als seus «trisomiques».
Mons. Elio Sgreccia era un savi de cor pur els tractats del qual s’utilitzen àmpliament per a la formació en Bioètica. Mons. Ignacio Carrasco és metge de carrera civil i mai va parar d’estudiar. És cert que hi havia uns quants acadèmics que creaven problemes, eren hipercrítics i acusaven el Sant Pare d’això o allò. Se’ls podia haver aplicat el reglament i assumpte arreglat.
Tot i això -fet insòlit sota el sol- sota l’actual presidència es va expulsar tots els acadèmics i posteriorment es va nomenar els nous, inclosos alguns dels antics. Era com un nou començament, amb els riscos que suposa per a un investigador la inseguretat de la seva expulsió quan vulgui el president. Algú en va convèncer el Sant Pare. Així, es van nomenar i es continuen anomenant acadèmics avortistes, defensors de l’eutanàsia en algun grau o detractors de la Humanae vitae, justament el contrari del que desitjava Joan Pau II i del que és raonable per al bé de l’Església pelegrinant en aquesta terra. I es van deixar de banda valuosos científics defensors de la Vida.
La presidència d‟una acadèmia pontifícia és un càrrec molt apte per a un laic o per a una dona. O és que no tenim a l’Església una dona de tracte agradable, casada, amb 7 fills, de sòlida formació en Medicina, que parli idiomes i que pugui anar a Roma sovint? Tan malament estem? No crec que sigui bo per a ningú que les dones tinguin càrrecs intermedis o se les anomeni «diaconises». Sí, és cert que el fet que un clergue competent sigui nomenat president no és cap pecat ni se li acosta. Però és una oportunitat desaprofitada perquè un laic o laica desenvolupi una tasca molt necessària i de certa visibilitat.
L’avortament provocat és una ofensa a Déu, les mares, els fills i la Medicina. És l’anti-Medicina. Mai no pot ser acceptat ni promogut. En aquest sentit la revocació de la sentència Roe versus Wade és una porta oberta a la protecció de la Vida en un país occidental molt important des de diversos punts de vista i crec que ens ajudarà amb el temps a revertir la xacra de l’avortament, malgrat el lobby que li pesi. Comprenc que cal intentar dialogar amb aquells que són favorables a destruir la vida intrauterina i atraure’ls a la causa de la cultura de la vida. Però no se’ls pot oferir púlpits perquè en difonguin els plantejaments. Ja en tenen massa al món civil i amb una majoria aclaparadora.
Pau VI demanava als metges i personal sanitari que ens féssim amb tota la ciència necessària per, respecte a la transmissió de la vida, donar als esposos de ens consulten savis consells i directrius sanes que de nosaltres esperen amb tot dret. Així, en lloc de perdre el temps i la salut amb els anticonceptius o amb discussions que no serveixen, hauríem d’ajudar les mares amb problemes i els esposos que necessiten espaiar un naixement per raons greus.
No vull oblidar aquí posar per escrit una antiga pregària a favor del Sant Pare i dels seus col·laboradors. Els cristians hem de parlar però també cal pregar: «el Senyor el protegeixi, el beneeixi i el guardi, ho faci feliç a la Terra i no ho lliuri a la sanya dels seus enemics».
